Dels errors s’aprèn i la intolerància dels taurins.

La primera part ve dels errors que molts realitzem a l’eina aquesta tan meravellosa com perillosa que és el facebook. Ho dic per una cosa que m’ha passat avui i que ja no em passarà més. Al facebook és molt habitual que alguna gent que després pel carrer ni et saluda que t’agregui com amic, després estan els que no tens cap relació però que són amics o coneguts d’altres amics o coneguts i que potser alguna vegada has pogut tindre alguna conversa però que al final es podria dir que no és ni conegut perquè no tens cap relació realment. Els primers ja ni els accepto (almenys jo, cadascú que faci el que vulgui) però l’altre grup sempre hi ha algú que t’agrega i que encara que no siguis ni amic ni conegut els coneixes de tota la vida i et sap mal no agregar-los perquè has coincidit alguns cops i et sembla bona persona.

Doncs bé aquests haurien de ser conscients i qui els agrega que un cop ho has fet tot el que publiques surt al mur de l’altre. I jo si surt al meu mur i ho vull comentar ho faig i punto. Se suposa que som persones i parlant s’entén la gent. Però aquest és el gran error que es produeix quan acceptem a algú així, i més si després no tenim la personalitat d’encaixar les coses que ens diuen

Dons bé avui una d’aquestes persones ha publicat una cosa i jo l’he comentada. Llavors m’ha començat a emprendre i a insultar-me (bé tampoc tant, sinó males paraules) una senyora amiga d’esta persona que no conec de res i que m’he quedat una mica de pedra. Total que li he contestat de forma educada i la cosa encara ha anat a pitjor.

Veient que la cosa no donava per a més i que no valia la pena perquè no m’agradava com anava el debat ni el to de la conversa he passat del rollo. Doncs bé aquesta ha escrit un altra publicació però jo no estava connectat i quan he entrat de nou per a “penjar” el blog d’esports i he vist que la senyora en qüestió havia contestat i el del mur també ell amb bones formes, i ella no. Però bé aquest tema també va lligat amb la segona part perquè l’article que he comentat anava sobre els bous i que em porta a parlar de la intolerància dels taurins.

No volia parlar d’aquest tema dels bous perquè hi ha molt  de “fanàtic taurí” que no té dos dits de front a l’hora de parlar d’aquest tema però vistes les circumstàncies al final he decidit fer-ho.

Els taurins tant que critiquen als antitaurins i resulta que són ells els que són uns intolerants. Tant que parlen de tradicions, cultura i de demanar respecte i resulta que el dia després de acceptar la llei antitaurina, un torero va i fa una destrossa a una delegació d’esquerra republicana...vaja tolerància i vaja respecte xaic.

Després veig que a uns defensors dels animals si no arriba a intervenir la policia els peguen una pallissa els taurins per manifestar-se pacíficament en contra d’una barbàrie. És el respecte i la tolerància que tenen ells.

Després està el tema del respecte pels altres que en unes festes municipals només pensen en ells i demanen bous i més bous i a l resta que es facin fotre. No hi ha un terme mig,  bous tots els dies i a totes hores i després per a la resta res més. Esta és la tolerància que tenen els taurins.

Però el pitjor de tot és quan parles amb molts d’ells (tampoc vull generalitzar perquè n’hi ha que respecten als altres encara que no puguis arribar a un acord en una conversa al respecte) la conversa comença molt bé, però quan ja no tenen cap argument més comencen les desqualificacions, els insults i la prepotència de voler quedar per damunt dels altres. Això és el pitjor de tot quan veus que una persona parla de llibertats d’expressió i de respecte pels altres i que després comença amb desqualificacions, males paraules i voler passar per sobre de la resta amb frases com ara “pos si no t’agrada et fots”, “o si no t’agrada no vagis però no toquis els collons” i coses per l’estil, inclús amenaces físiques del pal “si això ho dius a tal lloc no surts viu” “o que et toca sortir per potes”, etc. Jo no vaig a cap espectacle taurí però no m’agrada que a sobre encara et vacil·len o que parlen en foros i llocs públics amb el to que parlen com si tinguessin la veritat absoluta. Només per això ja els haurien de llevar tots home.

I bé avui he presenciat l’últim espectacle lamentable aquest del facebook, en el que la senyora esta després de perdre els papers m’ha dit “és que en persones com tu s’han de perdre els papers perquè no entreu en raons...” clar, no entrar en raons és no pensar igual que tots els sectaris taurins que fan el ridícul cada vegada que intenten defensar els bous amb males paraules i desqualificacions.

Després es queixen de que la gent de la part de Catalunya que no té la tradició de bous els té com a bàrbars i com a “pueblerinos”. I que t’esperes si cada cop que hi ha algun debat o conversa pareixen franquistes i tot de tant que intenten censurar a l’altra part perquè no poden debatre amb paraules. Que cada acte que passa en el que es protesta pels bous sempre apareixen els taurins a utilitzar la violència.

Però el més penós de tot es que es creuen amb llicència per a parlar en boca de tots els de les terres de bous sense dignar-se ni a fer un referèndum per a saber la realitat de la gent que està d’acord o no. Però clar així no s’arrisquen a endur-se una sorpresa numèrica.

Però com que ja ha passat tot el tema taurí i els polítics i associacions ja han aconseguir el que volien ara resulta que els mateixos que fan una llei antitaurina ara en fan una per a protegir els correbous. Així guanyen vots d’una banda i de l’altra. Així treballen els polítics, a buscar vots d’on sigui i res més. I així va el país, que primer fan una llei per a acontentar a uns, després l’han de modificar per a acontentar als altres i total que entre cortines de fum al final els temes importants es queden sempre al tinter...

El que està clar és que no penso parlar més de bous amb cap fanàtic taurí perquè no donen per a més i no val la pena malgastar saliva amb aquesta gent i la sinceritat no es porta en aquest món avui en dia perquè la gent vol sinceritat però quan l’obté no li agraden les paraules que obté. Així que quan senti a algú parlar d’aquest tema li diré “tens raó xaic, són uns cabrons” i au tots contents i tan amics (o coneguts).