La corba del Juanito

Avui toca parlar d’aquest punt negre del poble que no ha succeït cap desgràcia sorprenentment però que quan passarà llavors tots plorarem i voldrem venjança per a qui portava el cotxe.

La qüestió és que el codi de circulació, apart de haver de complir-lo els que porten cotxe, no estaria de més que els vianants el tinguessin present també i que no es pensin que són els amos del poble només pel fet d’anar a peu.

Estic parlant de la baixada, si vens en direcció des d’Alcanar, per anar a la vela al vent només pots anar per allí així que no té pèrdua.

Doncs bé, una cosa és que l’ajuntament siguin uns incompetents i que no hagin previst mai cap solució al respecte. Per a començar la baixada té a la part dreta una vorera que cap justa una persona per passar i si hi ha molta afluència de gent és complicat. L’altra banda és una mica més ampla però en caben dos. Però és que també els vianants haurien de tindre present que no és un carrer peatonal, perquè passen pel mig del carrer i es que veuen baixar un cotxe i ni s’aparten. Llavors si hi ha cap problema o accident qui pagarà el pato??? És bastant indignant. Ho dic perquè a l’estiu jo passo molt per allí i em sembla molt lamentable cada cop que passo haver de “baixar-me els pantalons” perquè els vianants siguin uns irresponsables. Perquè a més els lumbreres de l’ajuntament que deixen aparcar a ambdós costats i els cotxes per aquell tram poden pujar i baixar. Total que a l’estiu és un caos.

Els dies de cinema a la fresca ja és el màxim. Resulta que per a veure millor el cine apaguen les llums de tot el passeig i un dia passava per allí i sort que jo vaig lent perquè ja m’ho espero que sinó algú que no ho sap fa una matança. Tot fosc i de sobte les llums del cotxe que il·luminen a un riu de gent ocupant tot el carrer.

Però és que a mesura que vas baixant i arribes a la corba la cosa ja es fa insostenible. Perquè el primer tram almenys veus la gent i pots esquivar-los o frenar o el que sigui però és que la corba ja té visibilitat 0 i la gent passa de tot i per molt lent que vagis més d’un ensurt m’he endut perquè no miren res. El més fort és que alguns cops fins i tot van amb els crios, amb els cotxets i els nois petits que a vegades et passen corrent per davant del cotxe i tot. Algun dia passarà una desgràcia i llavors tot seran mesures per a millorar-ho i plors, i al que portarà el cotxe el tractaran com a un delinqüent o un assassí quan l’únic que feia és anar per on pot circular amb el cotxe.

I no parlo dels flipats estos que van amb el cotxe pel poble que és pensen que són alonso per circuit urbà de Mònaco. Perquè per molt lent que vagis i per molta precaució que tinguis sempre està el perill degut a la inconsciència dels vianants.

Però és que el més penós és que aquestes persones que estan incomplint les normes encara t’emprenen a tu que vas amb el cotxe per on hauries d’anar. Són incomptables les ocasions que he estat a  punt de baixar i fotre-li dos hòsties per imbècils. Perquè és l’únic que se’ls pot dir. Encara et vacil·len i et recriminen que passis per allí.

A veure tros de burro, on està la senyal de que el carrer és peatonal?? On posa que els vianants poden envair la carretera perquè són els amos del poble?? Hi ha algunes persones que et demanen perdó i tal i s’aparten de seguida. Però és que la majoria encara provoquen i et recriminen que passis i moltes ni s’aparten fins que els fots la gran pitada i llavors encara t’emprenen i en moltes ocasions et provoquen. A més de anar amb els crios i deixar-los per allí com si la cosa no tingues cap perill. En més d’una ocasió un nen m’ha passat d’una part a l’altra de vorera i m’ha tocat frenar en sec. I els pares tan tranquils!!!

Qui diu els vianants també podem parlar dels que van en bici. Que passa que per anar en bici et pots saltar les senyals??? No veus que tots els cotxes aparcats van en sentit contrari per on vas tu amb la bici?? És que a més et toca parar per a que el que va en bici trobi un frau per a posar-se i deixar-te passar. I això sense contar les famílies que van els dos i dos o tres crios amb les bicis. Total un desmadre. No sé,  jo respecto que qui vulgui anar en bici que ho faci, però si decideixes anar en contra direcció només és un petit tram. Baixa de la bici i vas amb la bici al costat per la vorera o pel pont. No es tan difícil. Però no, la solució dels que van en bici és “et fots tu, que tens preferència però per a collons els meus”. I Així va la circulació del poble..

Les solucions són varies, jo així a simple vista en veig tres, sense pensar molt. Tanques el carrer i el fas peatonal. I la pujada del Restaurant Les Palmeres que sigui de pujada i baixada per als que hi viuen amb els pàrquings aquestos del descampats per als propietaris de vivendes allí. Així tens tot el passeig per a passar en bici o a peu, com tu vulguis. Però clar que passa??? Que allí està el Restaurant Juanito, amb totes les influències corresponents, que li putejaria una mica a l’hora dels clients (que és veu que no poden caminar 100 metres). La segona solució és prohibir l’aparcament d’aquell tram i et queda un bon carrer que hi pots fer un carril bici, i una vorera adequada per a la gent que passa. Però clar segueix afectant al propietari del Juanito, amb les influències corresponents.

I la tercera opció seria allargar el pont i fer-lo més ample, així la gent gaudiria de caminar per sobre de la mar i llevaria tot el tràfic a peu de la zona. Allargant el que hi ha ara i fent-lo més ample fins a comunicar-lo amb el tram de passeig que no es pot circular amb cotxe. Però clar, que passa un cop més?? Si ho heu endevinat. El Juanito amb les seves influències corresponents, llavors li puteges les vistes, el seu port privat, la zona d’hamaques, etc. A més de que li llevaria la platja del costat mateix, platja que per una altra banda, en quan puja una mica la corrent desapareix del tot.

Total, que per culpa d’un senyor que va comprar una zona on normalment no és deixaria fer un Restaurant hotel, per a mantenir els seus ingressos, ens putegem tot el poble. Els que hi vivim a prop, els vianants, els que van amb bici, etc. Una més d’influències. Si ja ho diuen ja, qui té padrins bateja...

Dels errors s’aprèn i la intolerància dels taurins.

La primera part ve dels errors que molts realitzem a l’eina aquesta tan meravellosa com perillosa que és el facebook. Ho dic per una cosa que m’ha passat avui i que ja no em passarà més. Al facebook és molt habitual que alguna gent que després pel carrer ni et saluda que t’agregui com amic, després estan els que no tens cap relació però que són amics o coneguts d’altres amics o coneguts i que potser alguna vegada has pogut tindre alguna conversa però que al final es podria dir que no és ni conegut perquè no tens cap relació realment. Els primers ja ni els accepto (almenys jo, cadascú que faci el que vulgui) però l’altre grup sempre hi ha algú que t’agrega i que encara que no siguis ni amic ni conegut els coneixes de tota la vida i et sap mal no agregar-los perquè has coincidit alguns cops i et sembla bona persona.

Doncs bé aquests haurien de ser conscients i qui els agrega que un cop ho has fet tot el que publiques surt al mur de l’altre. I jo si surt al meu mur i ho vull comentar ho faig i punto. Se suposa que som persones i parlant s’entén la gent. Però aquest és el gran error que es produeix quan acceptem a algú així, i més si després no tenim la personalitat d’encaixar les coses que ens diuen

Dons bé avui una d’aquestes persones ha publicat una cosa i jo l’he comentada. Llavors m’ha començat a emprendre i a insultar-me (bé tampoc tant, sinó males paraules) una senyora amiga d’esta persona que no conec de res i que m’he quedat una mica de pedra. Total que li he contestat de forma educada i la cosa encara ha anat a pitjor.

Veient que la cosa no donava per a més i que no valia la pena perquè no m’agradava com anava el debat ni el to de la conversa he passat del rollo. Doncs bé aquesta ha escrit un altra publicació però jo no estava connectat i quan he entrat de nou per a “penjar” el blog d’esports i he vist que la senyora en qüestió havia contestat i el del mur també ell amb bones formes, i ella no. Però bé aquest tema també va lligat amb la segona part perquè l’article que he comentat anava sobre els bous i que em porta a parlar de la intolerància dels taurins.

No volia parlar d’aquest tema dels bous perquè hi ha molt  de “fanàtic taurí” que no té dos dits de front a l’hora de parlar d’aquest tema però vistes les circumstàncies al final he decidit fer-ho.

Els taurins tant que critiquen als antitaurins i resulta que són ells els que són uns intolerants. Tant que parlen de tradicions, cultura i de demanar respecte i resulta que el dia després de acceptar la llei antitaurina, un torero va i fa una destrossa a una delegació d’esquerra republicana...vaja tolerància i vaja respecte xaic.

Després veig que a uns defensors dels animals si no arriba a intervenir la policia els peguen una pallissa els taurins per manifestar-se pacíficament en contra d’una barbàrie. És el respecte i la tolerància que tenen ells.

Després està el tema del respecte pels altres que en unes festes municipals només pensen en ells i demanen bous i més bous i a l resta que es facin fotre. No hi ha un terme mig,  bous tots els dies i a totes hores i després per a la resta res més. Esta és la tolerància que tenen els taurins.

Però el pitjor de tot és quan parles amb molts d’ells (tampoc vull generalitzar perquè n’hi ha que respecten als altres encara que no puguis arribar a un acord en una conversa al respecte) la conversa comença molt bé, però quan ja no tenen cap argument més comencen les desqualificacions, els insults i la prepotència de voler quedar per damunt dels altres. Això és el pitjor de tot quan veus que una persona parla de llibertats d’expressió i de respecte pels altres i que després comença amb desqualificacions, males paraules i voler passar per sobre de la resta amb frases com ara “pos si no t’agrada et fots”, “o si no t’agrada no vagis però no toquis els collons” i coses per l’estil, inclús amenaces físiques del pal “si això ho dius a tal lloc no surts viu” “o que et toca sortir per potes”, etc. Jo no vaig a cap espectacle taurí però no m’agrada que a sobre encara et vacil·len o que parlen en foros i llocs públics amb el to que parlen com si tinguessin la veritat absoluta. Només per això ja els haurien de llevar tots home.

I bé avui he presenciat l’últim espectacle lamentable aquest del facebook, en el que la senyora esta després de perdre els papers m’ha dit “és que en persones com tu s’han de perdre els papers perquè no entreu en raons...” clar, no entrar en raons és no pensar igual que tots els sectaris taurins que fan el ridícul cada vegada que intenten defensar els bous amb males paraules i desqualificacions.

Després es queixen de que la gent de la part de Catalunya que no té la tradició de bous els té com a bàrbars i com a “pueblerinos”. I que t’esperes si cada cop que hi ha algun debat o conversa pareixen franquistes i tot de tant que intenten censurar a l’altra part perquè no poden debatre amb paraules. Que cada acte que passa en el que es protesta pels bous sempre apareixen els taurins a utilitzar la violència.

Però el més penós de tot es que es creuen amb llicència per a parlar en boca de tots els de les terres de bous sense dignar-se ni a fer un referèndum per a saber la realitat de la gent que està d’acord o no. Però clar així no s’arrisquen a endur-se una sorpresa numèrica.

Però com que ja ha passat tot el tema taurí i els polítics i associacions ja han aconseguir el que volien ara resulta que els mateixos que fan una llei antitaurina ara en fan una per a protegir els correbous. Així guanyen vots d’una banda i de l’altra. Així treballen els polítics, a buscar vots d’on sigui i res més. I així va el país, que primer fan una llei per a acontentar a uns, després l’han de modificar per a acontentar als altres i total que entre cortines de fum al final els temes importants es queden sempre al tinter...

El que està clar és que no penso parlar més de bous amb cap fanàtic taurí perquè no donen per a més i no val la pena malgastar saliva amb aquesta gent i la sinceritat no es porta en aquest món avui en dia perquè la gent vol sinceritat però quan l’obté no li agraden les paraules que obté. Així que quan senti a algú parlar d’aquest tema li diré “tens raó xaic, són uns cabrons” i au tots contents i tan amics (o coneguts).

Movistar

Avui toca el tema del tracte de les companyies envers el client. Com en gairebé totes les entrades fins ara, també està relacionat amb un tema personal. Recordo que fa un  temps movistar va llençar una campanya que deia “como somos mas pagamos menos”, doncs em sembla que la més adient era “como somos mas nos la sudas mas” perquè el tracte que te telefònica (ara movistar) és més que penós.

Bé, quan vaig contractar l’adsl de telefònica l’oferta era d’un router monoport i em vaig comprar un router wifi per a poder accedir també des del portàtil. Doncs al cap d’un temps (abans de l’estiu) es va cascar un dia de tempesta i em vaig quedar sense wifi. Total que vaig pensar, bé estic pagant per una mega una pasta que en altres companyies seria de almenys 3 megues, suposo que per fidelitat (ja que des de fa molts anys que l’adsl és d’aquesta companyia), si als que estan aturats i tal els aplacen les factures i coses per l’estil vaig a provar si em canvien el router.

Total que truco i després de mil ordinadors i altres tants operadors al final l’única conclusió que vaig treure és que si volia un router wifi wels tenia que pagar 70 euros. Després de dir-los que tota la família estava a l’atur, alguns sense ni poder cobrar, la única resposta va ser me la sua, paga 70 euros, si no compra’n un pel teu compte.

Total que Marc em va fer un invent per a poder transformar el router monoport per un wifi de forma provisional, però com que em vaig traslladar al xalet a l’estiu i no em feia falta el wifi, vaig seguir amb el monoport.

Arriba el moment de tornar a casa i he mirat diverses ofertes, la majoria et venen que és més barat i tal però després quan t’informes hi ha alguna cosa amagada de l’oferta (la habitual lletra petita) que et tira enrere. Les que no et tiren enrere, com ara la de Yacom (molt més barata que la resta) vaig trucar per a comprovar la cobertura i resulta que, per a aquest poble genial en quant a comunicacions, no arriba. Per tant les millors ofertes d’internet no podem ni mirar-les perquè aquí no arriben (almenys a casa meva). Al final he trobat la opció de Vodafone que i resulta que em costarà 15 euros menys que la. Que tinc ara amb dos megues més. Així doncs, el sobrepreu de movistar, damunt que et roben respecte a altres companyies, encara el servei i les opcions que et donen són lamentables.

El servei lamentable ve perquè després d’una altra tempesta vaig quedar-me sense internet un altre cop. Total que truco a movistar i després d’haver de contestar a tres ordinadors, vaig haver d’explicar el mateix a tres operadors diferents i servei tècnic. Total que la solució de “el tècnic informàtic” va ser reinicia el router amb un escuradents i mirar algunes coses de l’ordinador. Com que no funcionava em va dir que a la tarda em trucarien per a dir-me alguna cosa. Em truquen i “el tècnic informàtic” em fa fer el mateix que el d’aquest mati per a quedar-me igual. Llavors em va dir que m’apuntava la incidència i em va dir que en menys de 48 hores vindria un tècnic a casa.

Bé, al passar 48 hores, de tècnic a casa res. Total que torno a trucar, després de tots els filtres pertinents i dels diferents intents (perquè no et solen atendre al moment sinó que et van passant la musiqueta i et diuen que estan tots ocupats) un altre tècnic, que la centraleta em fa marcar el número de telèfon, per a que després me’l torni a preguntar el tècnic (i jo em pregunto i per a que he de marcar el número si me’l tornen a preguntar). Total que tenen la incidència apuntada però em tornen a preguntar un altre cop que passa.

Al final tant que parlen de la crisis i el servei que fan aquestes companyies a l’estat i resulta que cada cop hi ha menys operaris per a atendre al client perquè així guanyen més. I et foten les centraletes estes amb musiqueta que t’has d’esperar un munt de rato per a que algú t’atengui. I després encara tenen la cara dura de demanar al final de la trucada que puntuïs algunes coses...que trist. El problema el tenen els operaris, que encara que alguns et solucionin algunes coses o t’atenguin com deu mana, has passat tants de filtres i tantes històries que surten perjudicats perquè el total de l’atenció és nefast ja que esta fins als ous d’esperar quan t’atenen.

I ja una mica emprenyat el to de la trucada ha estat una mica més agressiu. Total que al passar dues hores m’han trucat i m’han preguntat si ja m’anava. I si, ja m’anava!!! Total que m’han tingut 4 dies sense internet quan en dues hores un tècnic decent ho podia arreglar.

En comprovar que anava el tècnic em diu “ho sentim molt, ha estat un error per part nostra, moltes gràcies per comunicar-ho perquè així hem pogut arreglar el servei de la zona....va home va!!

Però no m’han dit mira com que t’hem putejat 4 dies no et cobrarem tota la factura per les molèsties causades. Per posar un exemple.

Conclusió que al final he acabat fins als collons de movistar i he decidit canviar-me a Vodafone que em surt més barat el preu final i amb dues megues més de velocitat. I que els donin pel cul als cabrons aquestos que com que ja estan forrats els la sua el servei que puguin prestar al consumidor. Demà se m’acaba la permanència i el divendres em canvio.

La única putada és que t’envien l’ USB fins que no t’arriba l’aparell gran i el telèfon (que tarda uns 25 dies, no se si es que ve de Xina o que passa). I hauré d’estar 5 dies sense internet mentre no m’arriba l’USB de Vodafone, però quan ho tens tot tens l’opció del llapiset que soluciona tots els problemes de wifi, de zones on té mala senyal.

Al final seran 10 dies sense internet que entre uns i altres no em torna ningú. Està clar que el tema d’internet a aquest poble, entre les ofertes que no t’arriben i les que tenen lletra petita, de possibilitats per triar poques. A més dels problemes que et suposa canviar-ho, perquè primer et donen moltes facilitats però després te foten un cacau que no veas. I lo pitjor de tot és que els rastreros de movistar, com que s’acaba la permanència i com que em canvio d’empresa, em faran una ofertassa i per preguntar perquè et canvies d’empresa, llavors és quan t’encens i els hi dius quatre coses ben dites i et quedes a gust.

Cada vegada estem més a la deriva governats per gent que no ens protegeix de res i que permet que les empreses ens fotin el pel de mala manera, perquè molts d’aquests polítics aconsegueixen llocs privilegiats quan deixen la política dintre d’aquestes empreses que fan el  que volen. Però clar en període d’eleccions tu ets el més important, treballen per al país i tal i cual...Penós.

Per cert si hi ha algun expert informàtic que pensa que no és una bona solució canviar-me a Vodafone per alguna cosa que no diguin els comercials o si hi ha alguna opció millor, li pregaria que ho digui, abans de fotre’m al merder de portabilitats i tal.

La culpa no és dels gossos.

Avui la cosa li ha tocat al poc civisme que té molta gent a l’hora de fer-se responsable d’un gos o altre animal.

A casa meva sempre m’han dit “quan visquis a casa teva i et facis responsable et compres els animals que vulguis, mentre visquis a la meva jo no en vull cuidar cap d’animal que ja he criat a 4 fills i ja en tinc prou”. Tota la raó del món. A mi m’agradaria tindre un gos de la raça esta que surt a l’anunci d’ Scotex però de moment como visc a una casa que no es meva i no em veig com per a cuidar-lo com deu mana no me’l compro, que hi farem....

Doncs bé, em fot molt la gent que no té civisme i que li permet al gos fer el que vulgui. Perquè després la paguen els gossos, però ells no tenen cap culpa ja que no tenen la intel·ligència dels éssers humans (bé que alguns humans si, però no és la norma general) i no distingeixen entre el que està bé i malament.

Ho dic perquè em fot bastant haver de caminar pels carrers del poble i en lloc de poder anar mirant coses del carrer, aparadors, ofertes, edificis, el que sigui, que tingui que anar mirant al terra per a no xafar una merda de gos. No se, si no et veus capaç de cuidar un animal no en compris o aconsegueixis un perquè l’únic que fas es putejar a la resta per la teva poca responsabilitat. No és tan difícil de veure, i si no et veus capaç o et fa escrúpol plegar una merda doncs no tinguis un gos.

Però clar l’ajuntament és va posar molt xuleta amb la normativa dels animals i al final han passat del rollo i això torna a ser “can pixa”. Tant que denunciarien i tan durs que es posarien (recordo fins i tot a un ple una multa espectacular a un noi per no tindre el gos amb bossal, que la oposició (CIU) va adoptar com una creuada contra l’ajuntament al considerar-ho una injustícia, suposo que devien ser amics de l’amo) i resulta que aquí tothom fa el que vol.

Ho dic perquè no es que siguin zones del poble abandonades i que no hi hagi cases ni res sinó que són carrers on passa bastanta gent. Però es veu que a la brigada tampoc els hi surt d’allà plegar-les. Però bé comencem pels exemples.

La cantonada de casa: jo entenc que els gossos van per “flat” i que amb l’orina marquen el territori, per tant considero que no és culpa d’ells perquè és algo instintiu i que no saben que està malament. Però el propietari que ho permet perquè no li surt del ous estirar la corretja o pegar-li un crit (el que sigui, tampoc se exactament que s’ha de fer, no tinc gos), el dia que enganxaré al gos que em pixa el carrer i el propietari/a, el que faré es orinar-li a les sabates a veure si li agrada perquè es més brut/a el que li permet sabent que no està bé que no el gos. Però bé el civisme del propietari fa que cada dia que vaig a casa em trobi la cantonada feta una merda, alguns cops inclús he hagut de fregar el replà de casa. No em sembla molt normal la veritat.

Després estan els que es pensen que perquè hi hagi terra, el gos ja pot cagar i no cal plegar la merda clar. Així és més còmode.

Total que gràcies a l’ajuntament que em va llevar la pista de bàsquet que tenia prop de casa (però aquest tema serà una nova entrada perquè és més extens per a posar-ho aquí), ara em toca anar a jugar a la pista que hi ha a l’altra punta de poble.

Doncs bé aquesta pista està envoltada de terra i amb un tros més gran que dona al barranc i un altre solar al costat de la pista. Total que el civisme de la gent, fa que portin els gossos i com que és terra ja poden cagar on vulguin sense plegar-la, així és més còmode, quan uns metres més amunt tenen una zona d’aquestes per a cagar els gossos (que de fet haurien de caminar menys). Però bé, per a aquestes persones tan cíviques, els resulta més còmode caminar una mica més, baixar una costera, passejar el gos i tornar-la a pujar i que els gossos ho facin al voltant de la pista, que així s’estalvien de plegar-la.

Conclusió, allò cada vegada està més minat, i cada cop que s’escapa la pilota per allí et toca resar per a que no en toqui cap (de moment he tingut sort, però perquè moltes s’han anat secant i no s’empastifa la pilota. Però això no lleva que aquestes persones tan cíviques els importi una merda (i mai més ben dit) que tu vagis a jugar a bàsquet allí, ja que ells tenen la comoditat de no haver de plegar-la. És el típic civisme de la gent del “si a mi no m’afecta me la sua que a tu si”. Dons bé, moltes gràcies a tots i totes. Suposo que hi haurà algú que es sentirà identificat, espero que serveixi per a que recapaciti una mica. Perquè aquest algú, un dia li vaig dir i  em va dir “només ha estat avui i allí no molesta a ningú”. Però aquesta persona no sap que gràcies a que l’ajuntament no ha tingut els sants collons de posar valles, quan jugues a la part de baix les pilotes, al fer costera si que arriben on estava la merda. Però bueno això entra dintre de la consciència de cadascú.

Però deixem estar ja el tema dels excrements que ja fa pudor. L’últim exemple és el de la gent que porta el gos deslligat passant de tot.

En aquesta mateixa pista, una persona que conec també portava una gossa joveneta però que ja feia respecte.

Doncs la gossa quan va veure la pilota de bàsquet, comparada amb la piloteta que li llençava l’amo es va tornar boja i va vindre on estava jo (ells estaven a l’altra punta de pista fora d’ella, llençant-li la piloteta i tal) i em va començar a saltar la cama i a esgarrapar-me amb les ungles. Total que l’amo l’únic que va fer és anar cridant-la mentre ell s’anava allunyant d’on estava sense que la gossa li fes cas. Total que al final la gossa se’n va anar perquè va voler perquè l’amo ni es va dignar a vindre a buscar-la.

Conseqüències, les meves cames esgarrapades i com que no tenia les ungles molt netes que diguem de jugar per la terra vaig arrastrar-les uns quants dies. Però com que coneixia l’amo em va saber mal fotre-li un “puro”.

Després ja va passar amb la gossa amarrada em va dir “és que és molt joveneta encara i només vol jugar i no fa cas de ningú”. I jo vaig pensar “collons, si no li faig cap culpa al gos la culpa és teva per no portar-lo amarrat si ja ho saps”.

Així que, cada cop què un gos mossega algú, o algun animal fa alguna cosa (perquè aquests que se’n van de vacances i se’ls escapen els llangardaixos i et surten a tu per qualsevol lloc manen ous també) i veig als propietaris dir “és que no ho havia fet mai, si no era violent, si jugava sempre amb el noi i no havia passat res, etc” penso, company si no ets capaç de complir les normes i no et veus responsable de fer-te càrrec no te’l compris que la culpa no és del gos.

Més de tdt i coses varies.

Ahir vaig anar a Amposta perquè el Plus no m’anava bé (manen ous que cap empresa local no pugui fer una col·laboració amb el plus, després es queixen que no venen prou, abans era Alvarez Blanco, ara ningú) i m’ho van canviar a una empresa de telèfons i comunicacions. Doncs bé, mentre m’esperava vaig veure que l’estant del costat era per a les antenes de tdt i em va picar la curiositat de preguntar algunes coses.

La meva primera pregunta va ser quant val un amplificador de màstil (és a dir, els que tenen el pal d’antena i es posa la caixeta allí) i em va dir que 85 euros aprox. Sense comptar mà d’obra clar. Llavors li vaig preguntar pels canals nous aquestos i em va explicar que es necessitava un amplificador perquè els canals nous estaven entre els canals 25 i 40 i que els canals per als que les antenes municipals estaven preparats eren del 50 cap amunt (els números no són exactes, no ho recordo però era alguna cosa així) però que tot i això se’n veien alguns ja sense amplificador, més d’altres que emetrà properament i jo li vaig dir que no en veia cap.

Em va preguntar d’on era i li vaig dir que de la Ràpita i em va dir que no se’n veia cap a la Ràpita. Perquè es veu que la Ràpita té un repetidor específic per al poble i que és diferent que els que hi ha a Catalunya.

I clar ja que estava allí li vaig preguntar la pregunta clau: si l’ajuntament de la Ràpita arregla el repetidor de l’antena per a que es pugui veure llavors no fa falta amplificador no?? I em va dir que si s’arreglava l’antena principal, que no faria falta.

Total que per no gastar-se res ells t’has de gastar a títol particular més de 100 euros per a poder veure els canals i és que a més, ni s’han dignat a arreglar-ho per a que tu amb l’amplificador ho puguis veure. És lamentable la veritat.

Perquè tu quan busques canals al tdt no comença el buscador a partir de 50, comença de 0, així que se suposa que si ho arreglava l’ajuntament no faria falta un amplificador.

Total que com més crisis hi ha l’Ajuntament la sol·lució que té és apujar els impostos i que tot t’ho hagis de pagar tu. Bona forma per a recaptar diners i pal·liar la  crisi....

I les coses varies és més una cosa de com està el país perquè és per a flipar. Són coses de la societat que he escoltat als informatius mentre dinava i que m’he quedat una mica de pedra.

Perquè ja no entraré en la lamentable decisió de Rajoy d’anar a fotre guerra a Melilla després de tot el tema del Marroc. M’agradaria saber qui paga aquest viatgets, espero que jo no pagui res d’això...Però bé entrem en matèria per a veure com està el personal...

Resulta que un jurat popular de 9 membres, han absolt a un personatge que va apunyalar a dos homosexuals, després de que va tombar al porta a patades i els va pegar 50 punyalades. Doncs bé, l’han absolt perquè el culpable ha declarat que tenia por de que el violessin...que fort xaic. Jo no se qui eren els del jurat però segur que molt lliberals no eren..

Després una parella d’homosexuals que passejant pel carrer una colla de menors els hi peguen una pallissa i els hi trenquen braços, nas, lesions de diversa índole, cridant-los que si donaven asco, que si amb franco això no passava i animalades per l’estil. Això menors, imagina como està el pati. Doncs bé ho dic per els anuncis famosos de que donarien 112 vegades la vida per tu els mossos (policia local, nacionals, tot son el mateix). Doncs bé aquesta parella que va trucar per a denunciar-los a la policia i ara tenen que intentar identificar als culpables mitjançant càmeres dels voltants perquè la policia va a anar, i al costat mateix aquestos que els hi van pegar, estaven fent botelló i no va voler anar als del botelló per a poder-los identificar....Que trist.

I per acabar una cosa que no puc entendre de cap manera i és la violència de gènere i que per desgràcia cada dia se'n veu algun cas a les noticies. No  puc entendre perquè un desgraciat te que pegar-li a una dona per a poder sentir-se realitzat o com a evasió als seus problemes. És una cosa que no puc entendre però encara menys com pot ser que aquestes persones, moltes amb ordres d’allunyament tinguin la total impunitat de poder anar a casa de les dones i poder-les matar sense que la policia faci res.

Igual que això que les maten i després es suïciden o intenten fer-ho. Avore tros de subnormal, si et vols suïcidar pegat un tret tu al cap que segur que la societat no et trobarà a faltar amb aquest pensament que tens. Són coses que no entenc de cap manera la veritat. Els hi fan la vida impossible amb maltractes, fins que no aguanten més i s’armen de valor per a deixar-los, i quan aconsegueixen refer la seva vida va un fill de puta i se les carrega.

De moment l’únic que esta demostrant aquesta societat, lleis i policia, és que aquestes dones que ho pateixen no tenen cap tipus de sol·lució. Perquè això de les ordres d’allunyament i la justícia i la protecció policial és una cortina de fum de cara a la galeria.

La tdt i les comunicacions aquí al poble (part 2).

Total, que jo tenint una casa particular hauré de trucar i gastar-me una pasta (jo tot sol, almenys el cost que és entre 300 i 500 euros per comunitat, la paguen entre tots) si vull estar al dia dels canals. I tot perquè les comunicacions d’aquest poble són una merda.

Són molts els casos que podríem dir per a parlar de que l’ajuntament es gasta els diners amb el que li dona la gana (i per a la gent que només esta uns pocs mesos o ni això) i que amb coses per a millorar la qualitat de vida dels que estan tots l’any que es facin fotre.

Són moltes coses perquè per exemple s’han gastat un dineral en la marina nova, amb vídeos de turismes, en anar a obrir oficines de turisme a Xina o Japó, no se exactament on perquè són coses que m’indignen la veritat i com menys sàpiga millot. I total de la nova marina es lucraran com sempre el club nàutic i els amics que han aconseguir posar allí els seus negocis. Total que al final sempre es lucren els mateixos.

Per això, a mi me la sua que un pijo vingui amb el seu iot i pugui arribar al port. Entre altres coses perquè als que tenen barques aquí encara els fa pagar més (però això un altre dia, perquè el nàutic tela marinera les quotes i la seva política de gestió).

Després veus que els de la brigada van amb vehicles nous, veus que tenim mil grues per a endur-se els cotxes (cotxes que els municipals són els primers de no demanar que se’ls enduguin), veus rotondes totalment estúpides com ara la de l’Avinguda dels Esports, veus que canvien totalment circulacions que no feien cap mal al poble, etc. Moltes coses que no eren necessàries i altres que si que ho són ni s’ho plantegen. Suposo que aquests que ho han de pensar cobren bastant com per a gastar-se 300, 500 o el que faci falta per veure bé la tele o sentir bé la ràdio. De fet amb un sou de més de 50000 euros a l’any es poden arreglar moltes antenes (si es que em fan gràcia tots aquests polítics, no només els del poble, parlo en general, que van amb camises de 90 euros amb el cocodrilet i que tot el dia tenen als parats a la boca, com si no puguin dormir, que si pateixen tant per ells. Després no fan res per solucionar-ho però clar des de l’oposició és molt fàcil demanar quan tu no has de generar els recursos).

Total que els que estan tot l’any pagant els impostos i vivint aquí i donant de menjar als negocis locals, aquestos sempre han de pagar més i més per menys i menys serveis.

Ho dic perquè tenim una merda de comunicacions en aquest poble i ningú de l’ajuntament fa res per arreglar-ho, quan tothom recordarem que en eleccions tots prometien millores, inclús alguns inconscients oferien wi-fi per a tothom quan sabien que era pràcticament impossible.

Doncs bé he parlat amb gent d’Amposta, gent que hi viu a Barcelona i altres llocs i ho he preguntat. Gent que hi viu en comunitat, gent que hi viu a cases particulars, etc. Doncs bé resulta que en quant surts del poble a la localitat vena d’Amposta, sense tocar res a les seves antenes particulars, ja veuen molts dels canals del nou paquet de canals que ha sortit ara. A Barcelona, sense tocar res ja es veuen tots.

És per això el motiu de la entrada d’avui. Si fos un problema d’antenes particulars de tota Catalunya, dons mira, no hi ha més remei. Però es que llavors veus que la majoria de Catalunya no té que canviar d’antena ni de tdt i que en canvi a aquest poble si que ho has de fer perquè als de l’ajuntament no els hi surt dels collons arreglar el tema de comunicacions.

I aquí a la Ràpita t’has de gastar la pasta tu particularment per la mala gestió econòmica del govern, que ha malgastat tota la pasta guanyada per la construcció i que no ha fet cap tipus de previsió de fallida d’aquesta. Total que no tenen ni un duro per a arreglar coses per a millorar la vida de la gent del poble.

Perquè no és només ja el tema aquest de l’antena per al tdt. És que segons quines emissores de radio ni ho intentis de buscar-les perquè no les trobaràs. Es que hi ha emissores que segons el carrer del poble que circules no es senten, altres connecten amb les desconnexions d’altres comunitats, etc.

És que si vols l’adsl si no vius a una casa relativament nova et toca pagar a més un plus de lloguer de línia de telefònica perquè aquí no arriba. O no arriba tota la velocitat que hauria d’arribar, etc. Però clar si vols algo t’ho pagues, que l’Ajuntament no està per a gastos, però en canvi si que està per a pujar els impostos per a quadrar números.

Total que en definitiva les comunicacions d’aquest poble són una basura i a la que surts del poble veus que la cosa va millorant. Sobretot amb el tema d’emissores de ràdio.

Jo no se el que costa arreglar una antena, però si se que costen els impostos que cada any pugen més i que com més crisis hi ha més afany recaptatori per una mala previsió de l’ajuntament.

Igual que els serveis. Durant tot l’estiu, el passeig marítim per la nit semblava que era de dia amb la lluminària que hi havia. Ara resulta que han tancat perquè ja ha baixat el turisme alguns locals del passeig i clar, es veu que tots els que hi viuen per allí (que paguen tot l’any) es veu que no tenen dret a tindre llum com durant l’estiu. Ara passes a les 10 de la nit i et fa respecte de la foscor que hi ha al passeig.

Jo em sembla perfecte que busquin donar feina i recaptar diners per als locals i tal durant l’estiu. Però podria ser bo també que miressin una mica més pels que ens quedem tot l’any al poble i que en lloc de tindre un tracte millor som els ciutadans de segona d’aquest poble, perquè gairebé té més drets un que ve un mes a l’any que els que estan tot l’any aquí.

La tdt i les comunicacions aquí al poble (part 1).

Avui per començar la entrada volia començar amb unes paraules del senyor Albert Pinyes, company i amic que feia referència a la tdt ja fa uns dies quan al facebook vaig posar que en quant feia una mica de mal temps s’acabava el tdt. Les seves paraules són aquestes:

“Això és una estafa de les bones que mos han fet... el TDT!!! Perdo, puto TDT!!! On esta vist q al segle XXI on hi ha la gran tecnologia, avenços informàtics, teles en 3D i totes les histories que vulgues mos encolomen un sistema de televisió que no funciona si fa mal temps (vent, aigua, molta calor tampoc li va bé), a part va en retard d'uns segons en la radio i té 30 i pico canals i no fan mai res!!! Teletienda, series de golfes i golfos argentins (que em perdonen els argentins) i tota la porqueria que volen i més!!!!!!!!! Es pixel•la a cada punt, es tallen els canals... gggrrrrrr.

Aquí hi ha algun listillo que s'ha fet ric a costelles nostres en tot això i natros aquí com a tontos amb els pantalons baixats i el cul en pompa.

Un altra cosa no xo el TDT... amb això si q no passo! Una estafa impressionant!!! Visca la tele analògica!!! He dit.”

Pràcticament d’acord en tot el que diu, però el que s’ha de reconèixer també que quan va bé la qualitat d’imatge no es pot comparar de cap manera, encara que el gran fracàs sigui la fiabilitat en la meva opinió i que a la mínima falli..

Però es que a més de forrar-se uns quants amb això de la tdt es segueixen forrant perquè cada dia passa alguna cosa nova i s’ha d’anar actualitzant. El problema és que a més la vida dels tdt és molt curta i a més d’anar actualitzant amb la corresponent necessitat de renovar el tdt antic per la superior potència dels nous canals, en molt poc temps te’l toca canviar igual. Amb això juguen molt les botigues de venda d’aquests articles i com sempre que el consumidor es faci fotre.

L’estiu passat vaig comprar dos tdt de cop en una oferta de l’hiper europa perquè a una casa tinc dos teles sense pantalla plana i necessitava tdt. Doncs bé, aquestos tdt tenien garantía per a tres anys. La mateixa marca i el mateix disseny, amb grabador usb i tal. A més d’utilitzar-los molt menys perquè només els faig servir a l’estiu.

Doncs bé, el mes passat, em van petar els dos amb una diferència de dos dies. No havia fet mal temps, ni tempestes ni desfasses de llum ni res. Però en dos dies de diferència van petar tots dos en menys d’un any d’usar-los (exactament tres mesos, d’ús però un any de temps). Casualitats de la vida??? Tdts amb vida d’un any per a que els canviïs a l’any següent?? No se, jo veient com s’estan lucrant amb això de la tdt m’inclino més per la segona opció. Total que me’n vaig anar a l’hiper europa amb la meva garantia i resulta que em volien fer el canvi per uns tdts molt inferiors en quant a prestacions perquè no en tenien cap en venta del mateix preu i característiques similars.

Evidentment em vaig negar i buscant per tota la comarca no en va trobar cap que fos similar al meu, a una botiga només n’hi havia un, a l’altra s’havien esgotat, etc. Total que al final em va dir en ple agost que les fabriques tanquen, que m’enviava els dos tdt a la casa on els havien fabricat i que em tardaria almenys un mes, que ja em trucaria ell, quan arribessin arreglats o canviats no ho sabia tampoc si farien una cosa o una altra. Sort que en tenia un de recanvi, sinó almenys un mes sense televisió, perquè no els va sortir del ous donar-me’n un que fos un poc més car.

Total que al passar més d’un mes vaig anar a preguntar perquè no era normal la cosa i “justament” aquell dia que vaig anar, acabaven d’arribar. Increïble la coincidència no??? Que troleros xaic. Doncs bé, els tdts ja no eren ni marca ni model com els que tenia sinó que eren de diferents marques i un d’ells era bastant més car que els que vaig portar a canviar. I el tio encara m’anava dient tota l’estona que aquell era més car, com si fos el gran favor que em feia. Fins que vaig tindre els nassos plens i li vaig dir que per a donar-me’n un de més car i de diferent marca no calia estar un mes sense tele i llavors tot eren ais i excuses barates i va callar de cop. Total que em van donar dos tdt que tenien ves a saber on, que no havien pogut vendre.

Aquesta historieta no ve més que a reflectir que totes les tendes aquestes són uns lladres i que a la mínima te la peguen. I amb el tema del tdt s’estan lucrant a base de bé...

Però ara ve la nova versió d’estafa del tdt, la dels canals nous del paquet com ara nitro, marca tv, els de la sexta, etc.

No podien treballar seguint amb l’analògica fins a que estiguessin tots els canals no. Tenien que treure la tdt, obligar-te a posar-te-la per la força llevant l’analògic i després en un any o dos de diferència fer canals hd (quan el digital amb l’iplus ja es podia fer a la mateixa època que va sortir la tdt) per a que els receptors que tens a casa siguin antics i t’hagis de canviar un altre cop de tdt.

Els de Canal + que sembla que s’han decidit (per la seva part unilateralment clar) que la gent s’ha de començar a posar l’iplus. Amb promocions d’aquestes de lletra menuda (ja en parlarem un altre dia perquè les lletres menudes també tenen tela) que et surt gratis o pagant poquíssim. Doncs des de que surten les promocions que el plus cada dia em falla més, se’m talla, es queda penjat,etc. Coincidint “casualment” amb el boom de l’iplus clar.

Així els que ja s’havien lucrat ara es tornaran a lucrar i suposo que el que va firmar l’acord del govern possiblement també es lucri un altre cop per haver firmat l’acord. Sempre cobrat per baix mà per part de l’empresa que té els drets clar (sempre pressumptament, que no se sap mai)...

Com quan es fa una concessió per una carretera per a que ho faci una empresa o una altra que suposadament es fa a concurs...

Diferències entre el funcionari A i el funcionari B.

Bé, benvinguts al blog de crítica bàsicament de coses que em molesten bastant. Esperem la participació de la gent, ja que és més un blog per a que la gent pugui protestar per algunes coses que passen i per a que altres aportin coneixements que potser altres no tenim de primera mà.

Volia parlar en aquesta primera entrada, però aquests dies he sofert algunes coses que m’han indignat bastant i el tema del tdt pot esperar un dia.

El tema ve perquè des de fa uns dies que estic posat en el tema de la jubilació. Abans d’entrar al tema principal m’agradaria que algú si està informat del tema em pugui dir en que es diferencia la duresa d’un treballador de l’obra i la d’un treballador de la mar (pescadors o gent del petroli i tal). Qui diu un paleta, diu qualsevol treballador que el seu treball suposi un esforç físic considerable. Perquè no puc entendre perquè un paleta s’’ha de jubilar als 65 anys i un pescador i molts de treballs relacionats es poden jubilar als 55. M’agradaria veure el quadre clínic que presenta un pescador als 55 anys i el d’un paleta. Però bé, això és un altre tema. Resulta que un treballador de l’obra que treballa des dels 14 anys, amb més de 41 anys treballats al intentar jubilar-se anticipadament li lleven un 6% per cada any que li falti per arribar als 65 i perquè esta aturat sinó seria un 8%. Lamentable.

Doncs bé, el títol de la entrada ve a diferenciar el funcionari A i B què en moltes ocasions es troben al mateix lloc de treball, un a la taula del costat de l’altre.

El funcionari A és el funcionari que ha aconseguit la plaça i que és partidari de la llei del mínim esforç, que per desgràcia en alguns llocs públics és el més comú i que aconsegueixen aquestes places, més d’un per endoll i que l’únic que els interessa és la plaça de per vida més que el treball en si. El funcionari A és el que va a passar les hores fins a tornar a casa, que fa el mínim possible i a la mínima per qualsevol paper que et falti t’envia a altres llocs o et fa vindre un altre dia. Aquest funcionari és el que com menys fa, menys ganes en té. Aquest funcionari és el que no es casa amb ningú i que tant li fa el lloc on treballa, a hora d’esmorzar, encara que sigui un moment de màxima exigència se’n va amb tota la tranquil•litat del món i li passa el marró al del costat. Aquest funcionari, a més de en molts cops no estar del tot preparat, et tracta amb un passotisme i una prepotència brutal.

El funcionari B és el que es prepara per a aquesta feina, que li agrada el que fa, i que com que té la feina assegurada, a no ser que tingui un error brutal impossible de tapar, intenta ajudar a les persones que van allí amb problemes i inclús en alguns cops fa coses que no hauria de fer per ajudar-te i que és pren tot el temps necessari per a complir la seva feina i que si no t’ajuda més és perquè ja no pot. Aquest funcionari és el que va més buscat, ja que no sovinteja molt als càrrecs d’atenció al públic i és estrany trobar-ne algun en llocs com la seguretat social, l’oficina d’atur, etc. I són els funcionaris per dir-ho d’alguna manera més “campetxanos” i més propers al que necessita ajuda i més simpàtics. Un funcionari B a l’oficina d’atur, després d’anaqr mil vegades em va donar un críptic de diversos cursos gratuïts d’una universitat bastant interessants i qeu no havia tingut ous cap funcionari A de donar-me, i això que els he “provat” a tots. Llàstima que el funcionari B és l’últim que em va tocar.

Doncs bé, a l’oficina de la seguritat social a l’hora de demanar informació, m’he trobat en dos cops que he anat als dos tipus de funcionaris.

El primer dia que van anar a demanar informació per a veure quan li quedaria de pensió a un familiar (per a fer números a veure com tocava) em vaig trobar al funcionari A. Aquest els va dir simplement que es jubili i ja està i que per a dir-los quan quedava en diners havia de cursar al sol•licitud i enviar-la a Tarragona i que allí tardaria almenys tres mesos que li enviessin aquesta informació. Que si tant interessava que podien mirar-ho per internet (això a dues personaes grans que no han tocat un ordinador en la seva vida) mitjançant un programa de càlcul que t’havies de descarregar i calcular-ho tú. Que a més es veu que per a aquest programa falta una informació que t’hauria de donar ell o demanar-la per internet i te l’envien pe correu. Total que el xic es veu que no volia treballar aquell dia.

Doncs bé, aquest programa teòricament, vaig veure que necessitava aquesta informació i la vaig demanar curant-me en salut conscient de la velocitat del correu d’aquest poble.

Però resulta que aquest programa és gairebé impossible de descarregar perquè ho vaig provar amb sis ordinadors diferents. Primer em deia que el programa era massa antic per al windows 7 o el vista. Doncs bé ho vaig provar amb un ordinador amb XP, però llavors era un programa massa antic. Increïble però cert, no me’l podia descarregar de cap manera.

Ja amb la mosca darrere l’orella, vaig trucar a diferents telèfons d’atenció de la seguretat social. Primer vaig parlar amb els de Madrid, que em van passar als serveis de Barcelona, però que em van dir que casi millor que truqui pel matí ja que igual no hi havia ningú. I així va ser. Total, que truco al matí següent i a força de fer-me el pesat aconsegueixo parlar amb el programador d’aquest programa, que em diu que ell no sap res de problemes d’instal•lació i que tinc que enviar un correu a una bústia de problemes de Madrid i que allí en un dia o dos em contestaran. Així ho vaig fer, llavors el dia següent em van contestar per correu que ells de la instal•lació no sabien res i que no em podien ajudar i que havia d’anar a l’oficina.

Bé avui he anat a l’oficina i per a la meva sorpresa m’he trobat amb el funcionari B, que m’ha explicat de forma correcta totes les opcions que tenia, inclús m’ha donat (per baix mà, sense poder-lo utilitzar per a queixar-me ni res) la informació que he demanat per internet, que el funcionari A em va dir que no em podia donar de cap manera, per a poder omplir el programa. I ha mirat el cas en particular i m’ha recomanat la jubilació per diferents motius i m’ha explicat altres coses que l’altre no va tindre ganes aquell dia. Doncs bé, coses de la vida, un familiar meu ha trobat algú que s’ha pogut descarregar el programa, “casualment” aquesta persona treballava a una gestoria. Clar els de les gestories si que poden...L’objectiu d’això és que si ho vols saber vagis a la gestoria i que et gastis la pasta per a que ells t’ho calculin. No se si per “col•laboració” entre ells o per coses de la vida.

Doncs bé, si ja estava prou calentet avui he rebut un mail que m’ha acabat d’indignar. Resulta que el mail era dels que havia demanat la informació (semblant a la vida laboral). Aquests, resulta que em deien que el període que havia demanat que és massa extens per a que em pugui cabre en un sol sobre, que m’enviarien una part i que la resta si la volia que tenia que anar a l’oficina a demanar-la.....Per no gastar un altre sobre!!!! Indignant. Total que sort que el funcionari B m’ha donat per baix mà la informació que em faltava perquè sinó hauria de tornar un altre cop a l’oficina per tercer cop....

Conclusió de la entrada d’avui?? Que si hagués tingut la sort de trobar al funcionari B el primer dia (que estava al costat un de l'altre), no hagués perdut 15 dies per culpa de que el funcionari A sigui un impresentable.