Benvinguts a l'humil blog que tractarà bàsicament de queixar-se sobre coses que no em semblin bé que vagi veient, tant al nostre poble, como a la societat en general. Aquest blog té cabuda per a gent de tots els colors sempre i quan tingui un respecte per la resta que hi pugui opinar i sense insultar a ningú. La intenció és que sigue un lloc per a debatre diversos temes d'una forma interactiva i educada, ja sigui plantejats per mi o per suggerències de gent que hi pugui entrar.

20 de des. 2010

La solidaritat quan és de portes cap a fora.

Primer que res dir que el comentari no va dedicat als voluntaris i els que fan possible aquest tipus d’actes sinó de la gent amb recursos i que no donen res. Un deu per a la gent que s’esforça, sense ànim de lucre, per a que aquestes coses funcionin, ja que els que ho haurien de fer no ho fan.
Perquè les maratons, partits benèfics i tot aquest tipus d’iniciatives estan molt bé, però a mi m’indignen bastant pel fet que al final som sempre els ciutadans normals els que hem de fer un esforç per a que la majoria de gent que li fa falta tingui recursos.
És aquí on esta el problema perquè els que realment ho han de fer i els sobren els diners són els que menys “afluixen la mosca”.
Es pensen que amb donar la cara davant la tele ja ho tenen tot fet. A mi m’agradaria que tots aquestos que s’omplen la boca demanant diners a la gent que no va sobrada que sortissin amb un paperet i dient els diners que aporten a la causa. M’agradaria veure tots aquests que ahir per la marató van jugar un partidet pel 33, periodistes “ben col·locats”, gent famosa, actors, exfutbolistes, presidents de clubs i gent de reconegut prestigi si han posat ni un euro per la causa.
Després estan els partits benèfics, on la gent ha de pagar uns diners per una entrada, i que van a veure com quatre famosos fan una patxangueta de futbol, tenis, etc. Quan aquests jugadors cobren tots una milionada. Posem que aquest jugadors (que el mínim que cobren molts d’ells podria ser un milió d’euros), en van almenys 22. Si posessin mil eurets cadascun ja són 22000 euros que guanyaria la fundació que promou l’acte. Són matemàtiques fàcils eh. Però clar ells van, juguen un partidet i que la gent es gasti els diners en les entrades que ells amb ensenyar la cara ja en tenen prou de beneficència per a tot l’any. Estan les excepcions clar, com ara els jugadors que tenen fundacions, que construeixen escoles, centres per a nens, etc. que donen una part dels seus ingressos per a ajudar a les famílies. Hi ha persones i persones com ara Kanute, Eto, Messi, Deco, Ronie, etc.
Ho dic per exemple pel tontet de Cristiano Ronaldo per a veure l’altre extrem. Fa poc va passar una catàstrofe a Madeira, allà on va néixer. Doncs bé, el tio cobra més de 10 milions només del Madrid, després encara està el que guanya per publicitat. Però clar, l’únic acte que va fer va ser posar-se Madeira a la samarreta de baix i quan va fer un gol ensenyar-ho. I els periodistes i tot el món cavernari flipant que solidari és, que si envia ànims als seus compatriotes, etc. Però no he vist cap noticia al respecte que hagi donat ni un euro per a ajudar a la seva estimada Madeira (si hagués passat segur que hagués sortit, per a fer-li una neteja d’imatge). De fet no l’he vist mai a cap acte benèfic.
Després estan els actors com ara el senyor Jose Coronado que demana que s’apadrinen nens, que ell ho ha fet i també sortia el seu fill (se suposa) que havien vist el que patien els pobres nens d’Àfrica. Doncs amb la pasta que té suposo que en podrà apadrinar uns quants, inclús adoptar-ne algun si tant li va impactar. Però clar mai sabrem si realment ha apadrinat a algun nen o no. En canvi són tan hipòcrites de demanar-te els diners a tu mentre ells s’ho gasten amb luxes.
També el munt de milionaris que hi ha en aquest país i que surten als programes vacil·lant de diners amb els temps que corren i que ho malgasten d’una forma brutal en capritxos mentre encara la gent mira aquests programes i diuen que guais que són. I els que no surten als programes però que llencen els diners en coses varies i que no pensen en cap moment en la gent que ho necessita.
No ens podem deixar, com no als governs que són els principals culpables. Països que tenen diamants i que demanen que la gent els ajudi mentre els seus caps de govern estan podrits de diners i no fan res per ajudar-los. Països que estan plens de petroli i gas i que la gent s’està morint de gana mentre ells tenen els grans palaus, cotxes d’or, que llencen els diners amb clubs de futbol, etc. Però clar en canvi ells demanen que els ajudis.
Per últim com no, la església, la més hipòcrita de totes. Aquella que envia als seus missioners que per vocació (més que per vocació per menjada de cervell) que tenen molts més remordiments que els que manen sobre d’ells i que volen anar als països pobres per a ajudar a qui li fa falta. Una religió com la cristiana que predica la pobresa i que tota la seva cúpula dels que manen estan banyats en or i en luxes mentre als llocs on la pobresa és extrema s’aprofiten per a captar “adeptes” i xuclar-los encara més la sang i aprofitar-se del seu analfabetisme. Prediquen la pobresa mentre tenen el vaticà fins als topes de riqueses, allí amuntonats pel seu afany recaptatori i que no tenen cap ús. Més que el de fer créixer la seva avarícia i la seva gula (dos pecats capitals per cert). Encara tenen la cara dura de demanar que els fiquis la creueta a la declaració de la renta. Lamentable.
Qui diu la cristiana diu totes les religions eh, que són totes sectes recaptatòries que s’aprofiten de la fe o més ben dit de l’esperança de la gent de que hi hagi alguna cosa més després de la mort. Els musulmans que s’ho gasten amb bombes, mentre els fan viure com els fan viure als seus adeptes, i ells neden en l’abundància i utilitzen aquests diners per a comprar als que s’immolen prometent-los diners i més diners per a la seva família. Dona-li abans i segur que ni se li passarà pel cap el terrorisme.
Total que del munt de gent que podria donar diners en abundància sense ressentir-se’n, tots aquests s’amaguen quan es parla d’actes benèfics o de donar alguna cosa, mentre que si que surten per la tele per a demanar-ho a la gent que té més dificultats i es fan els solidaris. Hi haurà gent que dirà que una persona es gasta els diners com vol, que per això els ha guanyat. Totalment d’acord, però almenys que no ens donin lliçons de solidaritat o que de portes a fora siguin els més solidaris i que et demanin que tu també ho facis i que després no sigui així en el seu cas. És una vergonya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada