Benvinguts a l'humil blog que tractarà bàsicament de queixar-se sobre coses que no em semblin bé que vagi veient, tant al nostre poble, como a la societat en general. Aquest blog té cabuda per a gent de tots els colors sempre i quan tingui un respecte per la resta que hi pugui opinar i sense insultar a ningú. La intenció és que sigue un lloc per a debatre diversos temes d'una forma interactiva i educada, ja sigui plantejats per mi o per suggerències de gent que hi pugui entrar.

9 de des. 2010

Vaja tele tenim xaic.

A la gent que li agradi l’esport encara té una mica de salvació perquè gairebé tots els dies fan alguna cosa però sinó la veritat és que la tele val més baixar-te coses que saps que et poden agradar i veure-ho en diversos moments que no fan res (és a dir pelis, sèries, algun capritxet de fa anys que tingues ganes de tornar a veure, etc) que avui en dia són molts, perquè la tele cada vegada més dona asco. Sempre parlant en la meva opinió, suposo que hi haurà gent que li agradarà la tele que hi ha avui en dia.
Pels matins i tardes, si no t’agraden els programes aquestos de saber vivir i per l’estil no cal ni engegar la tele perquè a tots els canals en fan un. Passant pel Cuní fins arribar a l’Ana Rosa la que copia per a escriure llibres.
Entre callejeros, callejeros viajeros, comandos actualidad, etc. Cada dia en fan un a un canal diferent i en molts casos inclus repeteixen les mateixes persones, on la primera, cuatro i els canals nous de tdt ho estan sobreexplotant de manera que ja tot és el mateix però amb diferents personatges. És el problema de que quan un format de programa té èxit quan apareixen a la tele, llavors la resta de canals socarrimen aquest format i entre ells es carreguen les idees originals
Després està el canal més patètic de tots per a mi que és Tele 5. Aquest canal viu de reality en reality i és una roda. Comencen amb Gran Hermano, després la Isla de los famosos i acaben amb Operación Triunfo. Això sense comptar els programes encarats al “marujeo” que comença a les 9 del matí amb Ana Rosa i que dura gairebé tot el dia amb Salvames i altres històries per l’estil. El més fort de tot és que hi ha un gran percentatge de gent que ho mira perquè si segueix fent-se és que les audiències són bones.
És molt patètic veure com gent de tots els àmbits (perquè de periodistes tenen poc) es llencen la merda a sobre cada dia i que cobrin un paston per fer-ho. Agafen a un famós i el matxaquen durant dies i dies exprimint-lo al màxim pels diferents programes. El més patètic és veure com per exemple, aquestes últimes setmanes amb el Rodríguez Menedez fent especials per les nits, tertúlies tots els dies per les tardes i la cosa encara segueix. Li diuen de tot, li treuen tota la merda possible, l’entrevisten i LI PAGUEN UN PASTON  a aquestes persones que han demostrat ser una basura humana. Però és que tenen tanta hipocresia que per a guanyar diners els canals li fan guanyar a aquestes persones. Amb un seguit de “villans” de la vida d’aquest país que haurien d’estar a la presó per tot el que han fet i ells encara els paguen diners per a que parlin de tot el que han robat i les coses que han arribat a fer. Encara permeten que aquesta gent se’n foti de la resta dient per la tele tot el que ha fet...
Després està “la princesa del pueblo”. Que fort xaic. La princesa del pueblo que cobra una milionada per esta tot el programa fent la garrula i dient paraulotes. Veient com encara li fan especials i veient la gent que arrastra aquesta tia. No ho puc entendre com la gent pot mirar aquests tipus de programes, mira que ho intento entendre però no puc. Són de vergonya aliena veure com un insulta l’altre i tota la gent aplaudint, després la que se sent insultada li contesta a un altre programa, i es va fent la bola més gran fins que van les dos a Enemigos íntimos. El més fort de tot és que després de tota la setmana, encara arriba el divendres i hi ha dos canals que fan el mateix per la nit fins a les 2 del matí com a mínim. I la gent que segueix mirant-ho!!!
Una altra cosa que em fot molt també són aquests programes que els quatre pijos ensenyen la casa, el de mujeres ricas o quant fan reportatges de països que s’estan morint de gana i que surt llavors els hotels amb la griferia d’or i les barbaritats que surten de llençar els diners. O les ties estes que desprecien a la gent amb una naturalitat que dona fàstics. No se’n donen vergonya de treure aquestes coses tal com està la gent?? És increïble.
Ara només em faltava veure el programa aquest que “se suposa” que una tia parla amb els morts...jajaja. Hòstia que fort!!! I aquest programa van i el posen en “prime time” i si ets aficionat al que facin aquell dia doncs et fas fotre.
Total que queda el dia que fan una peli decent o una sèrie que es pugui mirar. Però si no mires la sèrie des del primer dia ja no pots veure-la un dia d’aquests que no facin res perquè no te n’enteres de res. Total que si vols veure una sèrie te l’has de baixar i mirar-la al teu ritme. Les pelis que fan la majoria les han fet ja mil vegades per lo tant tampoc és que donin moltes ganes de veure.
Al final si t’agraden els esports, mires el que facin que és actual i comença i acaba o bé mires alguna cosa que t’hagis descarregat.
Hi ha algunes excepcions clar, per al meu gust, que són els programes de zàping, algun programa documental interessant (segons el dia també), està l’amic Punset el dia que l’agafes, Buenafuente (massa tard), alguna película que no hagis vist que facin pels canals de tdt, algun format de programa interessant de l’estil Pekin Expres, etc. Però el millor és anar a cop segur i si veus alguna cosa que et faci goig, te la baixes i la veus. És al que t’obliguen.
És un no parar, no acabaríem mai, i cada cop hi ha més canals per a fer zàpping i per a indignar-te més encara. Bueno els que els puguin veure, perquè em fa una ràbia estar sempre dintre del percentatge que no arriben les coses que no hi ha dret. Sempre parlen de que gran part de la població té accés als canals, però nosaltres sempre estem dintre d’aquest 15-20% que encara no arriba. És indignant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada