Benvinguts a l'humil blog que tractarà bàsicament de queixar-se sobre coses que no em semblin bé que vagi veient, tant al nostre poble, como a la societat en general. Aquest blog té cabuda per a gent de tots els colors sempre i quan tingui un respecte per la resta que hi pugui opinar i sense insultar a ningú. La intenció és que sigue un lloc per a debatre diversos temes d'una forma interactiva i educada, ja sigui plantejats per mi o per suggerències de gent que hi pugui entrar.

27 de jul. 2011

La publicitat.

Cada vegada entenc menys la publicitat. Al final hauran de fer els anuncis i al acabar posar l’explicació.
Per a començar no entenc aquest tipus d’anuncis que semblen un curtmetratge. Més que res perquè aquestes empreses es gasten autèntics dinerals en fer aquest tipus de publicitats i després algunes fins i tot es posen en concurs d’acreedors perquè no poden pagar. Però el principal problema és que no li veig el significat.
Em refereixo a anuncis com ara el d’Estrella Damm i de Sanmiguel. Aquest any els d’estrella s’han lluït de veritat en l’anunci que han fet. El primer que van fer va tindre molt d’èxit però l’han exprimit tant els darrers anys aprofitant la mateixa formula que aquest any és bastant lamentable. Primer que res perquè tothom coneix a algú més o menys professional dedicat al sector de la restauració i sap com se les gasten aquest tipus de personatges diguis Ferran Adrià, Berasategui i els grans cuiners que tenen restaurants escola. Aquest anunci sembla que la gent vagi al Bulli a passar un estiu de puta mare a treballar una miqueta i a viure l’estiu a la costa. Quan en aquests llocs s’aprofiten de la gent i si alguna cosa no tenen és flexibilitat i que perdonin gaires errors. El que surt a l’anunci, a la segona cagada ja l’haguessin enviat a pastar fang i en canvi resulta que encara es fa amic de Ferran Adrià al final perquè es fa un ou ferrat i el prova aquest. Molt irreal la veritat.
Però el que més em sorprèn és que es gasten un dineral en fer aquests anuncis i molt més encara durant els dos o tres primers dies per a posar-lo a tots els canals i a totes hores. Fins aquí tot correcte, el principal problema és que als dos dies ja el tallen per totes bandes i en moltes ocasions el caguen totalment.
S’ha vist també amb l’anunci de Sanmiguel que era una cançó del grup Delafé i que estava mig bé. Però als dos dies han tallat i la cançó que sortia ara està tota tallada i no té cap tipus de coherència l’anunci.
Per tant no se perquè tanta feina de fer el vídeo, de contractar gups fins a cert punt actuals i famosos per a que facin el treball per a desgraciar aquests anuncis als dos dies. És una mica trist la veritat.
Després estan els anuncis que no s’entenen per cap banda com el nou de Heineken. Si algú entén el significat de la xorrada d’anunci aquest d’un tio que vacil·la a tot deu i encara li riuen tot i que no té cap mena de sentit que m’ho expliqui si us plau. També estan els de compreses que són per a flipar, encara no he vist mai un anunci decent de compreses.
Tampoc s’entén el tracte que en fa la població o les associacions. Parlo de les associacions de feministes que van a saco contra els anuncis d’Axe perquè diuen que es tracten a les dones com a objectes sexuals quant es suposa que vol dir que aquest desodorant crea una atracció cap a les dones.
Però en canvi aquestes associacions permeten que es tracti a les dones com a retrassades amb anuncis de fotre’ls el pel amb productes com ara les cremes antiarrugues o que t’aprimen mentre dorms. Els anuncis de compreses ja comentats anteriorment i anuncis com un que vaig veure l’altre dia d’unes galetes dietètiques que surten dos dones amb un descapotable a lo “Thelma i Louise” i que van pels camps i surten tios musculosos de gimnàs a sobre de tractors fent posturetes. No els sap greu el tracte a les dones en tots aquests anuncis a les feministes??? Flipant.
No tot és dolent tampoc, a mi per exemple em fan molta gracia els de mixta i alguns altres que ara no recordo, però també hi ha idees bones e innovadores d’empreses competents.
I per acabar comentar el tontos que arribem a ser la població de comprar un producte perquè el porti un famós o un esportista a un anunci quan si reflexionem tenim clar que ells ho porten perquè els paga la marca sinó moltes coses ni de conya les portarien. Aquí es on entren bàsicament les empreses de cotxes que col·lapsen els esdeveniments esportius amb anuncis d’aquestos amb esportistes conduint-los. El més fort és que encara hi ha gent que es compra aquests vehicles perquè el porta un i altre. Com ara el kia ceed aquest que surt Nadal i se les dona d’humil i que porta aquest cotxe i resulta que després surt amb el cotxe de James Bond a les revistes i premsa esportiva. O els jugadors de la roja que surten dintre d’un cotxe i després surten cada cop que arriben als camps amb cotxes espectaculars.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada