Mentides I.

Com que tinc la impressió que aquesta entrada serà una mica llarga, ja la començo a fraccionar. Intentaré anar de dalt cap a baix, és a dir, del govern central al govern municipal, encara que és difícil separar uns i altres perquè al final venen a ser partits similars o iguals i els mateixos defectes.

Començarem per exemple per la vaga que es va produir l’altre dia. Es parla de que va ser un èxit segons els que l’han organitzada i la resta de gent mitjanament normal que veu les fotos i les imatges, en canvi com sempre el govern i els casposos parlen de fracàs i de quatre gats. Res de nou que no haguem vist. Jo estic d’acord en que va ser un èxit, però de participació ciutadana, res més. Un acte d’aquest tipus és un èxit quan serveix per a alguna cosa més concreta que per a desfogar-s’hi i dir-los de tot a la merda de polítics que tenim. Però sent realista, després veus que surten els representants del govern i que diuen que no canviaran res de res, que el camí que ells estan seguint és el correcte i que seguiran igual. Com no ha de seguir igual, si fent el que fan, veuen com surt la gent al carrer i els segueixen votant. Com pot ser que surti tanta gent a protestar a Galicia i que després en canvi el PP aconsegueixi majoria absoluta. Després va Rajoy a València i li peguen una xiulada espectacular i li diuen de tot i el tio passa per davant i encara riu. Com no ha de riure si després els resultats electorals segueixen sent els mateixos?? La única manera de que hagués pogut canviar alguna cosa és si hi haguessin eleccions del govern espanyol d’aquí un mes, però els canvis haguessin estat de boca i sense complir-se, com fan tots. Se’ns en riuen a la cara descaradament.

Per això em va indignar bastant per exemple el problema que sempre es genera entre els piquets i els que volen treballar. Estem a una democràcia només per al que volem. Ara resulta que una persona que li fan falta els diners, que sap que no val per a res aquesta vaga, no pot exercir la seva feina, perquè els tolerants i democràtics li destrossen el local o directament els delinqüents encoberts, entren a centres comercials i roben el que els ve bé, o trenquen llunes de negocis i fan destrosses lamentables. Per això és per a l’únic que val la vaga, per a que els delinqüents facin destrosses i s’enfrontin amb la policia, que també fan la seva vaga a la japonesa aquests dies i en lloc de posar-se al lloc dels treballadors es dediquen a pegar més porrades que mai i més brutalitat que mai. Total que es dona una imatge de país lamentable i que es genera una violència i unes destrosses que encara ens fan més pobres, perquè les hem de pagar entre tots.

Perquè dic que és inútil. Perquè entre altres coses ens utilitzen com a peons del joc. El del bigotet i el de la barba, que surten a convocar una vaga, no tenen enfrontaments, no els peguen porrades, no els treuen el sou, no tenen cap problema. Ells cobren un sou indecent dels treballadors als que suposadament defensen, però que ho fan de cara a la galeria, perquè quan es tanquen als restaurants de luxe o als despatxos del govern amb els empresaris i tenen càtering cinc estels i botelles d’aigua de 5 euros la botella, allà es baixen els pantalons a cada reunió. Després fan el paripé i surten als micros tots indignats i anunciant vaga o represàlies contra el govern, però l’únic que fan és parar la mà cada mes i no fer una merda. Aquests són els sindicats que se suposa que ens han de defensar, els que tenen preus indecents, vides de primera categoria i que fan de dues a tres vegades a l’any, vacances a llocs paradisíacs amb les seves famílies i tenen tot tipus de luxes, des de rellotges a cotxes caríssims i que no van precisament a dinar a un bar de menú. Però surten de la reunió, on s’han baixat els pantalons i amenacen amb vaga. Una vaga que Rajoy per exemple ja n’ha “patit” dos i que segueix al mateix lloc i més recolzat per les darreres eleccions.

La única concessió popular que han fet és la dels desnonaments i perquè la cosa ja se n’anava de mare. Però no siguem il·lusos. Això és una pegot de cara a la galeria que no val per a res. Bé, val per a que famílies que no tinguin res tinguin un marge de dos anys sense que els facin fora, famílies i gent que estigui dintre d’uns barems per suposat, igual que les ajudes de 400 euros, que diuen que les pugen a 465, però en canvi les donen a menys gent i endureixen les condicions. Amb els desnonaments han fet igual amb aquest decret. Els dos grans partits s’han posat la disfressa de recapta vots i d’herois dels desnonats i es van reunir per a solucionar el tema. Que passa, que tant uns com els altres estan agafats pels pebrots pels bancs, però clar, un està al govern i l’altre a l’oposició. Per tant un demanava una mesura de moratòries i d’aplaçaments i l’altre de donar els pisos i que es condoni el deute associat. És una cosa que ni uns i altres han fet durant els seus mandats, però que quan han estat a l’oposició ben bé que ho han demanat. Així de tots aquests problemes surt aquesta solució tapaboques, perquè el que realment s’havia de fer era canviar les lleis hipotecàries.

Però clar això als bancs no els interessava perquè els desmuntaven el “xiringuito”. Els bancs durant la bombolla immobiliària han invertit en bens immobles. Però no en el sentit de comprar pisos barats i vendre’ls barats no, han invertit de forma que han donat préstecs i préstecs a gent que sabien que no el podria pagar, perquè així cobraven el doble. Cobraven els diners prestats més interessos, que és gairebé el pis dues vegades i després quan no podien pagar es queden amb els pisos, el desnonat segueix amb el deute i ells tornen a vendre la casa. Per tant són dos préstecs en un i una casa que al final sempre es queden.

Perquè en aquest país els que han fet les coses malament no està pagant ningú. Els inversors milionaris que han invertit en els bancs i que s’han picat els dits, ara els rescats bancaris els pagaran el que els deuen, però tot el que han fet els dels bancs, com que qui més qui menys té morts a l’armari, ho estan tapant miserablement i amb els diners del rescat els estan tapant els forats i salvant el cul. Perquè el més normal en un país de gent normal, com ara Islàndia, és que els que fan el mal que ho paguin. Aquí no, aquí els que fan el mal els salvem i la gent estafada és la que paga la festa. Els grans constructors ben relacionats (Florentino, etc) tenen deutes milionaris amb els bancs, però no estan pagant res. A la gent del poble, resulta que els treballadors dels bancs els han estafat amb les preferents. Però el govern no utilitza els diners del rescat per a tornar els diners als estafats no, permet que els bancs facin perdre entre un 60 i un 80% del que havien invertit. Uns diners que un treballador d’un banc t’ha recomanat que posis allà, que els podras treure quan vulguis i que no hi ha cap risc. Igual com són els treballadors dels bancs els que han donat crèdits per a cases, on pagaven una hipoteca de mil euros i te’l donaven amb una nòmina de 800 per exemple. Tot valia.

Doncs ara aquests diners són per a tapar les animalades de gestió d’aquests banquers, no per a restablir els danys que han produït a la població. És tot una gran mentida. Com és una mentida quan parlen de l’IBEX 35, de la prima de risc i de la mare que els va parir. Tot això són històries per a justificar tot el que ens estan fent. L’IBEX 35 són 35 empreses privades que estan a la borsa, a nosaltres realment no ens afecta. El que passa és que el govern quan s’afonen les manté a flotació perquè són les grans empreses d’aquest país. Ens afecta perquè els paguem la festa també.

Per això no canvien la llei hipotecària. Perquè si la canviaven, tot el que ara estan guanyant els bancs ho deixarien de guanyar i a sobre es quedarien les cases i se les menjarien en patates. Per això no ho canvien, perquè per molt que es parli de PP, PSOE, CiU, ERC o el partit que es vulgui nomenar, els que manen són els empresaris i els bancs i els governs no fan res que ells no diguin.

Però bé, serà qüestió de acabar amb el govern central i començar amb el govern català. Només unes notícies de com se’n foten a la cara de la gent que he llegit últimament. Avui he llegit que dels 350 diputats de la cambra, que cobren per única i exclusivament anar allà i fer la seva feina, només n’hi havia avui per a votar els pressupostos 75 diputats. A qualsevol persona que treballa li demanen explicacions el dia que no va a treballar, aquí fan el que els passa pels collons. També he llegit que el govern dona, onze mil milions anuals a l’església catòlica. Siguis creient o no pagues 250 euros cada any que són per a ells, que es diu aviat.

El govern es gasta tres-cents mil euros amb el manteniment de 17 cavalls del rei, que porten als nous ambaixadors que aconsegueixen les credencials per a treballar a Espanya, apart dels 9 milions assignats a la casa reial clar. Però després es tornen bojos amb les ambaixades catalanes.

El govern s’ha gastat un milió d’euros en mòbils d’última generació per als diputats (aquests que no van ni a treballar si), apart del mig milió que s’ha gastat en renovar la web del senat i apart dels 55 mil euros en despeses a trucades a números 900 i sms.

La veritat és que no acabaríem mai demostrant la cara dura que té el govern amb les despeses vàries i la cara dura que tenen al demanar que ens hem de cordar el cinturó.

Però és que el pitjor de tot és que no tenen cap solució, perquè estan quadrant amb retallades les xifres que s’haurien de tapar amb el consum de la població si treballés. Aquest que els preguntaven per matrimonis homosexuals en campanya i contestaven crearem llocs de treball i feina, resulta que han fet una llei per a afavorir encara més als empresaris i que cada cop treballin menys gent. I clar el que cotitzava tota aquesta gent ara ha de retallar.

Molt graciós també com van acudir al constitucional per a tombar l’estatut que va sortir del parlament, però clar després quan es declara inconstitucional cobrar un euro per recepta llavors no ens interessa la “bíblia del poble” que és la constitució i que no es pot tocar es veu. També la constitució diu que tenim dret a una feina i una vivenda dignes i per abaixar-se els pantalons davant els bancs se la passen pel forro la constitució...