Mentides II.

La segona part li toca al govern català i les properes eleccions de la generalitat catalana. Un govern català que des del primer dia que ha entrat no ha fet més que retallar i abaixar-se els pantalons davant del govern central, negociant amb el PP a Catalunya quan va dir que no ho faria i no complir res del que va prometre en l’anterior procés electoral. Va vendre la moto d’un pacte fiscal, de fer-se forts davant del govern central i de demanar el que era nostre.

Al final no s’ha complert res de tot això i no és que estem com quan va entrar, sinó que encara estem més ofegats, amb més problemes laborals, sobretot les terres de l’Ebre i pagant impostos més alts i més injustos. Unes retallades que ens va vendre la moto de que eren per a ajustar la situació econòmica i que després quan la resta d’estat espanyol apliqués mesures més austeres, que a nosaltres no ens afectaria. Mentida novament, vam estar un any més que la resta pagant més diners, per a solucionar els problemes de les altres comunitats, encara pitjor perquè amb aquestes mesures ni hem cobrat el que ens devien segons l’estatut nou firmat i segons altres deutes i promeses del govern central. Al final estem pitjor que fa dos anys, més pobres i més ofegats.

Una situació a la que en gran part ens ha portat el tripartit, que va fer una gestió dels recursos horrible i que va deixar un forat econòmic i estructural que ens ha portat no on estem, però que ens va posar en una costa avall més que perillosa i que ha donat arguments al actual president del govern per a defensar les retallades.

Un Mas per cert, que ens està demanant sacrificis i austeritat i que resulta que se’n va a Rússia i es gasta un dineral (no parlo de xifres perquè hi ha un ball considerable i ningú aporta la factura) en una suite de luxe.

Però bé, a tota la classe política del nostre país se’ls va obrir el cel, quan la gent, cansada de tantes injustícies va començar a muntar grups, en un principi apolítics, per a intentar convocar un referèndum de cara al 2014 per la independència. A tots se’ls van obrir els ulls com a plats, apart, quan van fer campanya per a la manifestació del passat 11 de setembre i van veure un milió i mig de persones manifestant-s’hi. Se’ls van posar els ulls com al Nuñez de Cracòvia quan compta diners. En el seu cas van ser vots.

Així doncs van començar a posar-se tots davant la foto, clar, encara que fos un moviment generat per aquests grups apolítics, però que era un caramel molt apetitós.

Primer per a CiU, que van veure’l com la oportunitat d’aconseguir pressionar al govern central de cara al pacte fiscal i a una mala de possibilitats de tapar tot el dolent que havien fet i potser aconseguir una majoria en unes altres eleccions, quatre anys més. Així doncs el president va portar una proposta al parlament, prèviament a convocar eleccions, de comprometre al següent govern a fer una consulta d’independència abans d’acabar el pròxim mandat, sigui qui sigui el governant. En un principi era per a jugar tots amb les cartes sense marcar, però hi ha un partit que ja tenía clar des de que va sortir l’efervescència que seria la seva millor carta.

El partit, evidentment, és el que al seu eslògan de campanya, està enganyant més al personal, jugant amb els xavals i a molta gent que estava a la manifestació, oferint un servei del qual no en tenen cap potestat. Fins i tot munten globus fantàstics amb l’estelada dibuixada per a que el cop d’efecte sigui més gran. Perquè enganyen al personal? Molt fàcil.

Perquè els cartells diuen que si els votes ho fas per a construir un nou país i que si els votes, que estàs votant independència. Això és totalment fals, per moltes motos que puguin vendre, perquè cap partit que es presenta a les eleccions té la potestat per aconseguir la independència, encara que siguin majoria absoluta. Ningú pot assegurar la independència. El que pot assegurar és que es farà una consulta a la població, però es que aquesta consulta ja està acordada d’abans, es van comprometre tots, excepte els de sempre clar, la dreta casposa catalana, però aquests els deixarem per al final.

Aquest partit, el que ha vist és un milió i mig de possibles votants i ha fet un eslògan fals per a intentar atraure aquests vots i porgar el càstig que els va imposar el votant les darreres eleccions. Unes eleccions que s’obliden que van baixar en picat degut a la seva mala gestió de govern al tripartit.

Em fa gràcia que ara assegurin la independència quan no van moure ni un dit per aconseguir-la en vuit anys governant amb PSC i IC. Em fa gràcia que acusin ara a CiU de associar-se amb el PP segons en quines coses, quan ells van estar vuit anys al govern amb dos partits que no tenen cap afinitat ni punt d’acord només per a mantindre la poltrona. I això és el que busquen, tornar a ser la segona força política i tenir el poder per a negociar i entrar novament al poder, sigui amb independència o no.

Perquè per a ser independents no es necessita un govern independent amb majoria absoluta, ni tan sols pactada. El que es necessita és demanar-s’hi a la Unió Europea i seguir els diferents passos per assolir-la. Per això dic que enganyen al personal, perquè estan venent que si els votes i guanyen ja serem independents i això no és veritat.

Si guanyen i entren al govern, el que faran es demanar la independència a Europa i després convocar aquest referèndum. Que serà tant il·legal com hagués pogut ser els darrers vuit anys de tripartit, la constitució no ha canviat, però ara els interessa vendre aquesta moto.

Ells asseguren independència, però el que no diuen és que ha de votar com a mínim un 50% de la població i que ha de guanyar el si. Posem que siguin el doble dels manifestants, sent molt optimistes, no arriben al 50% de la població, apart s’hauria de comptar tots els nois i nens que no poden votar i que hi van anar a la manifestació.

Si es produeix la consulta i no guanya el si o no és el suficient percentatge que faran, convocaran eleccions novament? Dimitiran per no haver complert la seva promesa electoral? Doncs no, però els serà igual perquè llavors estaran al poder, l’únic que els interessa com a qualsevol partit polític, que es tapen dintre del “treballar per al poble” però que la realitat és que el que volen és la cadireta i el despatx a la Generalitat i com més en puguin posar millor. I vinga a col·locar amics i familiars i a adjudicar projectes a empreses i arquitectes amics del partit o família d’un membre del partit. Que consti que ho fan tots, no estic acusant aquest partit de fer-ho únicament, la diferència és que ells no ho reconeixen i van de nets i polits.

Després està CiU, que s’ha tret de la màniga un no però si. És a dir, vol fer la consulta de portes afora però ni els del seu propi partit se’l creuen. Però mentre es parli d’això no es parlarà de la resta de barbaritats que han fet des de que han tornat al govern. És un efecte placebo que ho tapa tot i tant ells com ERC, prefereixen que es parli d’això i es diguin mentides i fal·làcies sobre el que passarà i que no es parli de les gestions per les quals han estat castigades els darrers anys.

Els altres partits independentistes doncs utilitzen el tema per a col·locar a més gent, per a poder assolir un grup parlamentari propi, però saben que no tenen res a pelar i que com a molt poden entrar de comparsa del nou govern.

Els partits de dretes que hi ha al nostre país (CiU apart, encara que per a mi també ho són, però almenys dissimulen més), jo personalment penso que haurien d’estar fora de tota opció a presentar-se, no hauria de ser legal un partit que va en contra de la nostra cultura i dels nostres interessos com a país o fins i tot com a comunitat autònoma. És flipant la hipocresia que tenen de defensar a uns i després al mateix temps dir que defensen als catalans. No pot ser una cosa i l’altra.

Però el tema que més m’està indignant sobre la independència és la utilització electoral que s’està fent en el sentit de que un catedràtic diu una cosa, l’altre que és afí a un altre partit diu el contrari, l’altre no ho sap, els de Madrid parlen d’apocalipsi.

Tan difícil és que surti el representant de la unió europea i els serveis jurídics europeus d’una santa vegada i diguin que collons passarà si Catalunya demana la independència i els passos que s’haurà de seguir després?? Perquè jo ja no em crec ni als catalans ni als cavernaris, necessito una opinió no contaminada europea oficial per a decidir si voto que si o que no.