Encara demanen més.

Fa dies que tots els col·lectius estan sortint al carrer demanant millors condicions laborals, que no es retalli i tal. Grups que alguns d’ells surten fent-se la víctima i que després dels successos viscuts els darrers dies, l’únic que puc dir és que per a demanar alguna cosa, si ets un professional, almenys el que has de fer és realitzar de forma correcta i professional la teva feina, abans de demanar que et paguin més o almenys que no et fotin fora, perquè hi ha gent que no només no hauria de cobrar més, sinó que hauria d’estar a la presó. Estic parlant en concret del col·lectiu dels sanitaris. Està clar que com a totes bandes hi ha de tot, no es pot generalitzar, però que n’hi ha més d’un que es mereix el pitjor, per ser uns miserables.

Se suposa que quan un és fa metge o infermer, és una de les professions més vocacionals que existeixen, primer per la dificultat d’accedir a la carrera i una de les que més anys costa, encara que te la treguis a la primera. A més, se suposa que hi ha un codi deontològic, on juren que faran el possible per salvar vides i per ajudar a la gent. Aquí és on jo dic: i una merda.

Parlo evidentment per un tema que em toca de prop, un familiar proper i un cas ben lamentable que com sempre quedarà en no res perquè a sobre quan els vas a denunciar es tapen d’uns als altres i sempre surten de rosetes. Però és un tema molt vergonyós.

Bé, entrem en matèria. Tinc un familiar que li van trobar un quistet o un bulto de greix, al darrere de l’estomac, que anava lliurement per dintre del cos i que se suposava que no tenia cap mena de perill. Doncs bé, en un principi li havien de fer, amb els avenços de la cirurgia, un foradet i treure-li per allí i no haver ni de posar punts i en principi era una operació senzilla i al dia següent cap a casa.

Doncs bé, en un principi era un bultet petit i tenia prevista l’operació per a finals de juny. Però clar, es veu que els que operen, se n’havien d’anar tots de vacancetes a gastar els dinerets (i no pocs) que cobren per a aprofitar l’estiu i li van reprogramar per a dilluns passat. Ja no parlaré d’una tonteria que m’han de fer a mi que estava prevista per a finals de setembre de l’any passat, amb el “volant” per a les proves d’anestèsia i tal a la butxaca per aquella època i que estem a punt d’acabar l’any i encara espero que em truquin. Però bé, aquest no és el tema d’avui.

El tema és que el que havia de ser un bultet petit de greix, dilluns ja era de les dimensions d’una pilota d’handbol, a sobre estava enganxat al budell i al colon i li van haver de obrir i treure-li. Per sort al colon no estava massa enganxat i movent-lo una miqueta es va desprendre. Però el budell li han hagut de tallar un tros i cosir-li. Total que d’una operació senzilla d’un dia, ja fa dos dies que li estan traient una bossa de sang que es veu que perd per algun lloc la operació, algun capil·lar o un punt que s’hagi soltat i posant-li una altra bossa de sang cada dia. Segurament demà l’hauran de tornar a obrir si no millora miraculosament aquesta nit, segons els anàlisis de demà.

Però ja el problema no era només això, sinó que el que era un bultet de greix, aquests encara que creixin no s’apeguen als altres òrgans, això només ho fa un tumor. Per tant, hem estat els darrers dies esperant els resultats de l’anàlisi al laboratori per a saber si era benigne o no amb el corresponent neguit. Doncs bé, ahir va venir el metge i va comunicar-nos que no era un tumor (90% possibilitats), que segurament no era més que una pilota de greix, però que seguien analitzant-lo perquè no sabien trobar l’explicació del perquè s’havia apegat als òrgans esmentats anteriorment.

Avui han donat els resultats i és on ha entrat la bomba definitiva. Resulta que aquesta persona farà poc més d’un any va anar a una revisió del nen que esperava i li van fer una cesària d’urgència per a treure al crio i aquesta és l’explicació del perquè la pilota de greix estava apegada. Resulta que, els que van fer la cesària fa un any i poc, ES VAN DEIXAR UNES GASES DINTRE DEL COS!!!!.

Gairebé es carreguen a aquesta persona per una operació ben senzilleta, perquè un/a subnormal es va deixar unes gases dintre del seu cos i va fer de “pegament” amb els altres òrgans i ha suposat que li tallin un tros de budell i les molèsties derivades, encara pendents de com acabarà la cosa, de si l’han de tornar a obrir o no. Llavors és quan m’agradaria trobar-me, al fill de puta aquest que va fer la cesària d’urgència un cap de setmana i es va deixar material dintre del cos, cara a cara i escoltar-lo demanar un augment de sou o de fer-se la víctima de que al pobre li baixen el sou. El primer que hauria de fer aquest tros de desgraciat, fill de la gran puta, preocupar-se de no deixar-se cap eina teva de treball dintre del cos d’un pacient, que no és un cotxe que si et carregues el motor canvies el cotxe i ja està. Estan jugant amb vides humanes i les tracten com un puto número i com una operació programada per acabar el dia. És vergonyós que encara vagin fent-se les víctimes, aquests malparits que cobren uns diners i que després encara se’n van a les seves consultes privades i guanyen diners apart. Encara van queixant-se.

Perquè després està el tracte rebut el dia de la operació per part de les infermeres i el passotisme amb que van encarar la situació. Unes infermeres que els anaves a preguntar alguna cosa i passaven de tu i estaven dintre de la saleta i que ni donaven cap explicació ni tan sols anaven a buscar al metge per a veure que passava amb aquesta persona que estava perdent bastanta sang i que va estar tot el dia de la operació semi inconscient.

Però bé, que dir de les infermeres que no coneixen de res al pacient si hi havia una infermera del poble que em fa vergonya ser del mateix poble que ella i haver compartit algun moment de la meva vida. Aquesta persona estava al passadís i em va veure passar a mi i altres familiars, estava arreglant un carret dels que porten diferents coses i ens va veure i va acotxar el cap. Com demanar que una persona que no et coneix de res, et tracti com deu mana si una del teu poble i a la qual coneixes ni et saluda tampoc quan gairebé et xafa.

Algú podria pensar: perquè ha de mostrar la més mínima preocupació per ser del mateix poble que tu? Estem d’acord, no ho diria si no tingués motius.

El motiu és que he compartit dies de festa, tant d’ella com del seu marit, perquè he anat a classe amb ella i gairebé hem compartit “colla”, perquè li vaig deixar uns apunts de dibuix tècnic que eren excel·lents, (no ho dic jo, ho diu la nota posada pel professor) i que farien aprovar fins i tot a un mono, al seu marit per a que pogués aprovar una assignatura. Però és que a més, les dues persones afectades família seva, han compartit taula en dinars i sopars amb ella, el seu marit i els seus pares, a casa dels seus pares i que tenen un tracte amb els seus pares de no anar a sopar cada setmana junts, però si unes quantes vegades a l’any. Una persona que va convidar a la seva boda “por todo lo alto” a la parella afectada i que després com es van passar de rosca, els van dir que si podien fer el favor de no anar perquè havien de treure gent. Per això em va indignar tant que aquesta persona abaixés el cap i passés de tot, quan es podia interessar pel que passava i ajudar. Aquesta persona tan miserable, que es pensa que està per sobre de la gent i que és una prepotent de merda. Una persona que m’ha decepcionat moltíssim com a persona i que se’n pot anar a la merda, amb el seu status fals de jet set que mira per sobre de l’espatlla als altres, quan està treballant d’infermera. No cal tant tampoc, que la jet set no treballa i viu la vida. Si ets una “quiero y no puedo” i et mors de ràbia per haver de treballar, ves-te’n a la merda, però tracta a la gent com deu mana i més si la coneixes i els teus pares tenen tracte i són relativament amics, amb la gent afectada, doncs directament dones fàstics com a persona.

Al final, per sort, la responsable d’infermeres, resulta que és una veïna del carrer de la meva àvia de tota la vida i quan li van comentar es va posar de seguida a ajudar als meus familiars. Cosa que demostra una vegada més que el servei sanitari dona fàstics, que si no haguéssim tingut aquest “cop de sort” encara estaríem esperant als metges. És vergonyós.

Aquests que tanta vocació tenen, que van jurar treballar per a salvar vides, algú els hauria de dir que els pacients no tenim cap culpa del que els està fent el govern. Que si tu ets infermera i estàs treballant, el més normal és que intentis treballar com deu mana, no fer la llei del mínim esforç o no fer la feina teva de forma professional, perquè el govern t’hagi abaixat el sou. Si tant descontenta estàs, te la fots i que entri una altra persona, que les borses de feina estan a vessar de gent que té ganes de treballar. Que fins que no ens en vam adonar que la cap d’infermeres no era família però com si ho fos, el tracte va ser totalment lamentable.