Benvinguts a l'humil blog que tractarà bàsicament de queixar-se sobre coses que no em semblin bé que vagi veient, tant al nostre poble, como a la societat en general. Aquest blog té cabuda per a gent de tots els colors sempre i quan tingui un respecte per la resta que hi pugui opinar i sense insultar a ningú. La intenció és que sigue un lloc per a debatre diversos temes d'una forma interactiva i educada, ja sigui plantejats per mi o per suggerències de gent que hi pugui entrar.

16 de nov. 2012

Mentides II.

La segona part li toca al govern català i les properes eleccions de la generalitat catalana. Un govern català que des del primer dia que ha entrat no ha fet més que retallar i abaixar-se els pantalons davant del govern central, negociant amb el PP a Catalunya quan va dir que no ho faria i no complir res del que va prometre en l’anterior procés electoral. Va vendre la moto d’un pacte fiscal, de fer-se forts davant del govern central i de demanar el que era nostre.
Al final no s’ha complert res de tot això i no és que estem com quan va entrar, sinó que encara estem més ofegats, amb més problemes laborals, sobretot les terres de l’Ebre i pagant impostos més alts i més injustos. Unes retallades que ens va vendre la moto de que eren per a ajustar la situació econòmica i que després quan la resta d’estat espanyol apliqués mesures més austeres, que a nosaltres no ens afectaria. Mentida novament, vam estar un any més que la resta pagant més diners, per a solucionar els problemes de les altres comunitats, encara pitjor perquè amb aquestes mesures ni hem cobrat el que ens devien segons l’estatut nou firmat i segons altres deutes i promeses del govern central. Al final estem pitjor que fa dos anys, més pobres i més ofegats.
Una situació a la que en gran part ens ha portat el tripartit, que va fer una gestió dels recursos horrible i que va deixar un forat econòmic i estructural que ens ha portat no on estem, però que ens va posar en una costa avall més que perillosa i que ha donat arguments al actual president del govern per a defensar les retallades.
Un Mas per cert, que ens està demanant sacrificis i austeritat i que resulta que se’n va a Rússia i es gasta un dineral (no parlo de xifres perquè hi ha un ball considerable i ningú aporta la factura) en una suite de luxe.
Però bé, a tota la classe política del nostre país se’ls va obrir el cel, quan la gent, cansada de tantes injustícies va començar a muntar grups, en un principi apolítics, per a intentar convocar un referèndum de cara al 2014 per la independència. A tots se’ls van obrir els ulls com a plats, apart, quan van fer campanya per a la manifestació del passat 11 de setembre i van veure un milió i mig de persones manifestant-s’hi. Se’ls van posar els ulls com al Nuñez de Cracòvia quan compta diners. En el seu cas van ser vots.
Així doncs van començar a posar-se tots davant la foto, clar, encara que fos un moviment generat per aquests grups apolítics, però que era un caramel molt apetitós.
Primer per a CiU, que van veure’l com la oportunitat d’aconseguir pressionar al govern central de cara al pacte fiscal i a una mala de possibilitats de tapar tot el dolent que havien fet i potser aconseguir una majoria en unes altres eleccions, quatre anys més. Així doncs el president va portar una proposta al parlament, prèviament a convocar eleccions, de comprometre al següent govern a fer una consulta d’independència abans d’acabar el pròxim mandat, sigui qui sigui el governant. En un principi era per a jugar tots amb les cartes sense marcar, però hi ha un partit que ja tenía clar des de que va sortir l’efervescència que seria la seva millor carta.
El partit, evidentment, és el que al seu eslògan de campanya, està enganyant més al personal, jugant amb els xavals i a molta gent que estava a la manifestació, oferint un servei del qual no en tenen cap potestat. Fins i tot munten globus fantàstics amb l’estelada dibuixada per a que el cop d’efecte sigui més gran. Perquè enganyen al personal? Molt fàcil.
Perquè els cartells diuen que si els votes ho fas per a construir un nou país i que si els votes, que estàs votant independència. Això és totalment fals, per moltes motos que puguin vendre, perquè cap partit que es presenta a les eleccions té la potestat per aconseguir la independència, encara que siguin majoria absoluta. Ningú pot assegurar la independència. El que pot assegurar és que es farà una consulta a la població, però es que aquesta consulta ja està acordada d’abans, es van comprometre tots, excepte els de sempre clar, la dreta casposa catalana, però aquests els deixarem per al final.
Aquest partit, el que ha vist és un milió i mig de possibles votants i ha fet un eslògan fals per a intentar atraure aquests vots i porgar el càstig que els va imposar el votant les darreres eleccions. Unes eleccions que s’obliden que van baixar en picat degut a la seva mala gestió de govern al tripartit.
Em fa gràcia que ara assegurin la independència quan no van moure ni un dit per aconseguir-la en vuit anys governant amb PSC i IC. Em fa gràcia que acusin ara a CiU de associar-se amb el PP segons en quines coses, quan ells van estar vuit anys al govern amb dos partits que no tenen cap afinitat ni punt d’acord només per a mantindre la poltrona. I això és el que busquen, tornar a ser la segona força política i tenir el poder per a negociar i entrar novament al poder, sigui amb independència o no.
Perquè per a ser independents no es necessita un govern independent amb majoria absoluta, ni tan sols pactada. El que es necessita és demanar-s’hi a la Unió Europea i seguir els diferents passos per assolir-la. Per això dic que enganyen al personal, perquè estan venent que si els votes i guanyen ja serem independents i això no és veritat.
Si guanyen i entren al govern, el que faran es demanar la independència a Europa i després convocar aquest referèndum. Que serà tant il·legal com hagués pogut ser els darrers vuit anys de tripartit, la constitució no ha canviat, però ara els interessa vendre aquesta moto.
Ells asseguren independència, però el que no diuen és que ha de votar com a mínim un 50% de la població i que ha de guanyar el si. Posem que siguin el doble dels manifestants, sent molt optimistes, no arriben al 50% de la població, apart s’hauria de comptar tots els nois i nens que no poden votar i que hi van anar a la manifestació.
Si es produeix la consulta i no guanya el si o no és el suficient percentatge que faran, convocaran eleccions novament? Dimitiran per no haver complert la seva promesa electoral? Doncs no, però els serà igual perquè llavors estaran al poder, l’únic que els interessa com a qualsevol partit polític, que es tapen dintre del “treballar per al poble” però que la realitat és que el que volen és la cadireta i el despatx a la Generalitat i com més en puguin posar millor. I vinga a col·locar amics i familiars i a adjudicar projectes a empreses i arquitectes amics del partit o família d’un membre del partit. Que consti que ho fan tots, no estic acusant aquest partit de fer-ho únicament, la diferència és que ells no ho reconeixen i van de nets i polits.
Després està CiU, que s’ha tret de la màniga un no però si. És a dir, vol fer la consulta de portes afora però ni els del seu propi partit se’l creuen. Però mentre es parli d’això no es parlarà de la resta de barbaritats que han fet des de que han tornat al govern. És un efecte placebo que ho tapa tot i tant ells com ERC, prefereixen que es parli d’això i es diguin mentides i fal·làcies sobre el que passarà i que no es parli de les gestions per les quals han estat castigades els darrers anys.
Els altres partits independentistes doncs utilitzen el tema per a col·locar a més gent, per a poder assolir un grup parlamentari propi, però saben que no tenen res a pelar i que com a molt poden entrar de comparsa del nou govern.
Els partits de dretes que hi ha al nostre país (CiU apart, encara que per a mi també ho són, però almenys dissimulen més), jo personalment penso que haurien d’estar fora de tota opció a presentar-se, no hauria de ser legal un partit que va en contra de la nostra cultura i dels nostres interessos com a país o fins i tot com a comunitat autònoma. És flipant la hipocresia que tenen de defensar a uns i després al mateix temps dir que defensen als catalans. No pot ser una cosa i l’altra.
Però el tema que més m’està indignant sobre la independència és la utilització electoral que s’està fent en el sentit de que un catedràtic diu una cosa, l’altre que és afí a un altre partit diu el contrari, l’altre no ho sap, els de Madrid parlen d’apocalipsi.
Tan difícil és que surti el representant de la unió europea i els serveis jurídics europeus d’una santa vegada i diguin que collons passarà si Catalunya demana la independència i els passos que s’haurà de seguir després?? Perquè jo ja no em crec ni als catalans ni als cavernaris, necessito una opinió no contaminada europea oficial per a decidir si voto que si o que no.

Mentides I.

Com que tinc la impressió que aquesta entrada serà una mica llarga, ja la començo a fraccionar. Intentaré anar de dalt cap a baix, és a dir, del govern central al govern municipal, encara que és difícil separar uns i altres perquè al final venen a ser partits similars o iguals i els mateixos defectes.
Començarem per exemple per la vaga que es va produir l’altre dia. Es parla de que va ser un èxit segons els que l’han organitzada i la resta de gent mitjanament normal que veu les fotos i les imatges, en canvi com sempre el govern i els casposos parlen de fracàs i de quatre gats. Res de nou que no haguem vist. Jo estic d’acord en que va ser un èxit, però de participació ciutadana, res més. Un acte d’aquest tipus és un èxit quan serveix per a alguna cosa més concreta que per a desfogar-s’hi i dir-los de tot a la merda de polítics que tenim. Però sent realista, després veus que surten els representants del govern i que diuen que no canviaran res de res, que el camí que ells estan seguint és el correcte i que seguiran igual. Com no ha de seguir igual, si fent el que fan, veuen com surt la gent al carrer i els segueixen votant. Com pot ser que surti tanta gent a protestar a Galicia i que després en canvi el PP aconsegueixi majoria absoluta. Després va Rajoy a València i li peguen una xiulada espectacular i li diuen de tot i el tio passa per davant i encara riu. Com no ha de riure si després els resultats electorals segueixen sent els mateixos?? La única manera de que hagués pogut canviar alguna cosa és si hi haguessin eleccions del govern espanyol d’aquí un mes, però els canvis haguessin estat de boca i sense complir-se, com fan tots. Se’ns en riuen a la cara descaradament.
Per això em va indignar bastant per exemple el problema que sempre es genera entre els piquets i els que volen treballar. Estem a una democràcia només per al que volem. Ara resulta que una persona que li fan falta els diners, que sap que no val per a res aquesta vaga, no pot exercir la seva feina, perquè els tolerants i democràtics li destrossen el local o directament els delinqüents encoberts, entren a centres comercials i roben el que els ve bé, o trenquen llunes de negocis i fan destrosses lamentables. Per això és per a l’únic que val la vaga, per a que els delinqüents facin destrosses i s’enfrontin amb la policia, que també fan la seva vaga a la japonesa aquests dies i en lloc de posar-se al lloc dels treballadors es dediquen a pegar més porrades que mai i més brutalitat que mai. Total que es dona una imatge de país lamentable i que es genera una violència i unes destrosses que encara ens fan més pobres, perquè les hem de pagar entre tots.
Perquè dic que és inútil. Perquè entre altres coses ens utilitzen com a peons del joc. El del bigotet i el de la barba, que surten a convocar una vaga, no tenen enfrontaments, no els peguen porrades, no els treuen el sou, no tenen cap problema. Ells cobren un sou indecent dels treballadors als que suposadament defensen, però que ho fan de cara a la galeria, perquè quan es tanquen als restaurants de luxe o als despatxos del govern amb els empresaris i tenen càtering cinc estels i botelles d’aigua de 5 euros la botella, allà es baixen els pantalons a cada reunió. Després fan el paripé i surten als micros tots indignats i anunciant vaga o represàlies contra el govern, però l’únic que fan és parar la mà cada mes i no fer una merda. Aquests són els sindicats que se suposa que ens han de defensar, els que tenen preus indecents, vides de primera categoria i que fan de dues a tres vegades a l’any, vacances a llocs paradisíacs amb les seves famílies i tenen tot tipus de luxes, des de rellotges a cotxes caríssims i que no van precisament a dinar a un bar de menú. Però surten de la reunió, on s’han baixat els pantalons i amenacen amb vaga. Una vaga que Rajoy per exemple ja n’ha “patit” dos i que segueix al mateix lloc i més recolzat per les darreres eleccions.
La única concessió popular que han fet és la dels desnonaments i perquè la cosa ja se n’anava de mare. Però no siguem il·lusos. Això és una pegot de cara a la galeria que no val per a res. Bé, val per a que famílies que no tinguin res tinguin un marge de dos anys sense que els facin fora, famílies i gent que estigui dintre d’uns barems per suposat, igual que les ajudes de 400 euros, que diuen que les pugen a 465, però en canvi les donen a menys gent i endureixen les condicions. Amb els desnonaments han fet igual amb aquest decret. Els dos grans partits s’han posat la disfressa de recapta vots i d’herois dels desnonats i es van reunir per a solucionar el tema. Que passa, que tant uns com els altres estan agafats pels pebrots pels bancs, però clar, un està al govern i l’altre a l’oposició. Per tant un demanava una mesura de moratòries i d’aplaçaments i l’altre de donar els pisos i que es condoni el deute associat. És una cosa que ni uns i altres han fet durant els seus mandats, però que quan han estat a l’oposició ben bé que ho han demanat. Així de tots aquests problemes surt aquesta solució tapaboques, perquè el que realment s’havia de fer era canviar les lleis hipotecàries.
Però clar això als bancs no els interessava perquè els desmuntaven el “xiringuito”. Els bancs durant la bombolla immobiliària han invertit en bens immobles. Però no en el sentit de comprar pisos barats i vendre’ls barats no, han invertit de forma que han donat préstecs i préstecs a gent que sabien que no el podria pagar, perquè així cobraven el doble. Cobraven els diners prestats més interessos, que és gairebé el pis dues vegades i després quan no podien pagar es queden amb els pisos, el desnonat segueix amb el deute i ells tornen a vendre la casa. Per tant són dos préstecs en un i una casa que al final sempre es queden.
Perquè en aquest país els que han fet les coses malament no està pagant ningú. Els inversors milionaris que han invertit en els bancs i que s’han picat els dits, ara els rescats bancaris els pagaran el que els deuen, però tot el que han fet els dels bancs, com que qui més qui menys té morts a l’armari, ho estan tapant miserablement i amb els diners del rescat els estan tapant els forats i salvant el cul. Perquè el més normal en un país de gent normal, com ara Islàndia, és que els que fan el mal que ho paguin. Aquí no, aquí els que fan el mal els salvem i la gent estafada és la que paga la festa. Els grans constructors ben relacionats (Florentino, etc) tenen deutes milionaris amb els bancs, però no estan pagant res. A la gent del poble, resulta que els treballadors dels bancs els han estafat amb les preferents. Però el govern no utilitza els diners del rescat per a tornar els diners als estafats no, permet que els bancs facin perdre entre un 60 i un 80% del que havien invertit. Uns diners que un treballador d’un banc t’ha recomanat que posis allà, que els podras treure quan vulguis i que no hi ha cap risc. Igual com són els treballadors dels bancs els que han donat crèdits per a cases, on pagaven una hipoteca de mil euros i te’l donaven amb una nòmina de 800 per exemple. Tot valia.
Doncs ara aquests diners són per a tapar les animalades de gestió d’aquests banquers, no per a restablir els danys que han produït a la població. És tot una gran mentida. Com és una mentida quan parlen de l’IBEX 35, de la prima de risc i de la mare que els va parir. Tot això són històries per a justificar tot el que ens estan fent. L’IBEX 35 són 35 empreses privades que estan a la borsa, a nosaltres realment no ens afecta. El que passa és que el govern quan s’afonen les manté a flotació perquè són les grans empreses d’aquest país. Ens afecta perquè els paguem la festa també.
Per això no canvien la llei hipotecària. Perquè si la canviaven, tot el que ara estan guanyant els bancs ho deixarien de guanyar i a sobre es quedarien les cases i se les menjarien en patates. Per això no ho canvien, perquè per molt que es parli de PP, PSOE, CiU, ERC o el partit que es vulgui nomenar, els que manen són els empresaris i els bancs i els governs no fan res que ells no diguin.
Però bé, serà qüestió de acabar amb el govern central i començar amb el govern català. Només unes notícies de com se’n foten a la cara de la gent que he llegit últimament. Avui he llegit que dels 350 diputats de la cambra, que cobren per única i exclusivament anar allà i fer la seva feina, només n’hi havia avui per a votar els pressupostos 75 diputats. A qualsevol persona que treballa li demanen explicacions el dia que no va a treballar, aquí fan el que els passa pels collons. També he llegit que el govern dona, onze mil milions anuals a l’església catòlica. Siguis creient o no pagues 250 euros cada any que són per a ells, que es diu aviat.
El govern es gasta tres-cents mil euros amb el manteniment de 17 cavalls del rei, que porten als nous ambaixadors que aconsegueixen les credencials per a treballar a Espanya, apart dels 9 milions assignats a la casa reial clar. Però després es tornen bojos amb les ambaixades catalanes.
El govern s’ha gastat un milió d’euros en mòbils d’última generació per als diputats (aquests que no van ni a treballar si), apart del mig milió que s’ha gastat en renovar la web del senat i apart dels 55 mil euros en despeses a trucades a números 900 i sms.
La veritat és que no acabaríem mai demostrant la cara dura que té el govern amb les despeses vàries i la cara dura que tenen al demanar que ens hem de cordar el cinturó.
Però és que el pitjor de tot és que no tenen cap solució, perquè estan quadrant amb retallades les xifres que s’haurien de tapar amb el consum de la població si treballés. Aquest que els preguntaven per matrimonis homosexuals en campanya i contestaven crearem llocs de treball i feina, resulta que han fet una llei per a afavorir encara més als empresaris i que cada cop treballin menys gent. I clar el que cotitzava tota aquesta gent ara ha de retallar.
Molt graciós també com van acudir al constitucional per a tombar l’estatut que va sortir del parlament, però clar després quan es declara inconstitucional cobrar un euro per recepta llavors no ens interessa la “bíblia del poble” que és la constitució i que no es pot tocar es veu. També la constitució diu que tenim dret a una feina i una vivenda dignes i per abaixar-se els pantalons davant els bancs se la passen pel forro la constitució...

17 d’oct. 2012

Encara demanen més.

Fa dies que tots els col·lectius estan sortint al carrer demanant millors condicions laborals, que no es retalli i tal. Grups que alguns d’ells surten fent-se la víctima i que després dels successos viscuts els darrers dies, l’únic que puc dir és que per a demanar alguna cosa, si ets un professional, almenys el que has de fer és realitzar de forma correcta i professional la teva feina, abans de demanar que et paguin més o almenys que no et fotin fora, perquè hi ha gent que no només no hauria de cobrar més, sinó que hauria d’estar a la presó. Estic parlant en concret del col·lectiu dels sanitaris. Està clar que com a totes bandes hi ha de tot, no es pot generalitzar, però que n’hi ha més d’un que es mereix el pitjor, per ser uns miserables.
Se suposa que quan un és fa metge o infermer, és una de les professions més vocacionals que existeixen, primer per la dificultat d’accedir a la carrera i una de les que més anys costa, encara que te la treguis a la primera. A més, se suposa que hi ha un codi deontològic, on juren que faran el possible per salvar vides i per ajudar a la gent. Aquí és on jo dic: i una merda.
Parlo evidentment per un tema que em toca de prop, un familiar proper i un cas ben lamentable que com sempre quedarà en no res perquè a sobre quan els vas a denunciar es tapen d’uns als altres i sempre surten de rosetes. Però és un tema molt vergonyós.
Bé, entrem en matèria. Tinc un familiar que li van trobar un quistet o un bulto de greix, al darrere de l’estomac, que anava lliurement per dintre del cos i que se suposava que no tenia cap mena de perill. Doncs bé, en un principi li havien de fer, amb els avenços de la cirurgia, un foradet i treure-li per allí i no haver ni de posar punts i en principi era una operació senzilla i al dia següent cap a casa.
Doncs bé, en un principi era un bultet petit i tenia prevista l’operació per a finals de juny. Però clar, es veu que els que operen, se n’havien d’anar tots de vacancetes a gastar els dinerets (i no pocs) que cobren per a aprofitar l’estiu i li van reprogramar per a dilluns passat. Ja no parlaré d’una tonteria que m’han de fer a mi que estava prevista per a finals de setembre de l’any passat, amb el “volant” per a les proves d’anestèsia i tal a la butxaca per aquella època i que estem a punt d’acabar l’any i encara espero que em truquin. Però bé, aquest no és el tema d’avui.
El tema és que el que havia de ser un bultet petit de greix, dilluns ja era de les dimensions d’una pilota d’handbol, a sobre estava enganxat al budell i al colon i li van haver de obrir i treure-li. Per sort al colon no estava massa enganxat i movent-lo una miqueta es va desprendre. Però el budell li han hagut de tallar un tros i cosir-li. Total que d’una operació senzilla d’un dia, ja fa dos dies que li estan traient una bossa de sang que es veu que perd per algun lloc la operació, algun capil·lar o un punt que s’hagi soltat i posant-li una altra bossa de sang cada dia. Segurament demà l’hauran de tornar a obrir si no millora miraculosament aquesta nit, segons els anàlisis de demà.
Però ja el problema no era només això, sinó que el que era un bultet de greix, aquests encara que creixin no s’apeguen als altres òrgans, això només ho fa un tumor. Per tant, hem estat els darrers dies esperant els resultats de l’anàlisi al laboratori per a saber si era benigne o no amb el corresponent neguit. Doncs bé, ahir va venir el metge i va comunicar-nos que no era un tumor (90% possibilitats), que segurament no era més que una pilota de greix, però que seguien analitzant-lo perquè no sabien trobar l’explicació del perquè s’havia apegat als òrgans esmentats anteriorment.
Avui han donat els resultats i és on ha entrat la bomba definitiva. Resulta que aquesta persona farà poc més d’un any va anar a una revisió del nen que esperava i li van fer una cesària d’urgència per a treure al crio i aquesta és l’explicació del perquè la pilota de greix estava apegada. Resulta que, els que van fer la cesària fa un any i poc, ES VAN DEIXAR UNES GASES DINTRE DEL COS!!!!.
Gairebé es carreguen a aquesta persona per una operació ben senzilleta, perquè un/a subnormal es va deixar unes gases dintre del seu cos i va fer de “pegament” amb els altres òrgans i ha suposat que li tallin un tros de budell i les molèsties derivades, encara pendents de com acabarà la cosa, de si l’han de tornar a obrir o no. Llavors és quan m’agradaria trobar-me, al fill de puta aquest que va fer la cesària d’urgència un cap de setmana i es va deixar material dintre del cos, cara a cara i escoltar-lo demanar un augment de sou o de fer-se la víctima de que al pobre li baixen el sou. El primer que hauria de fer aquest tros de desgraciat, fill de la gran puta, preocupar-se de no deixar-se cap eina teva de treball dintre del cos d’un pacient, que no és un cotxe que si et carregues el motor canvies el cotxe i ja està. Estan jugant amb vides humanes i les tracten com un puto número i com una operació programada per acabar el dia. És vergonyós que encara vagin fent-se les víctimes, aquests malparits que cobren uns diners i que després encara se’n van a les seves consultes privades i guanyen diners apart. Encara van queixant-se.
Perquè després està el tracte rebut el dia de la operació per part de les infermeres i el passotisme amb que van encarar la situació. Unes infermeres que els anaves a preguntar alguna cosa i passaven de tu i estaven dintre de la saleta i que ni donaven cap explicació ni tan sols anaven a buscar al metge per a veure que passava amb aquesta persona que estava perdent bastanta sang i que va estar tot el dia de la operació semi inconscient.
Però bé, que dir de les infermeres que no coneixen de res al pacient si hi havia una infermera del poble que em fa vergonya ser del mateix poble que ella i haver compartit algun moment de la meva vida. Aquesta persona estava al passadís i em va veure passar a mi i altres familiars, estava arreglant un carret dels que porten diferents coses i ens va veure i va acotxar el cap. Com demanar que una persona que no et coneix de res, et tracti com deu mana si una del teu poble i a la qual coneixes ni et saluda tampoc quan gairebé et xafa.
Algú podria pensar: perquè ha de mostrar la més mínima preocupació per ser del mateix poble que tu? Estem d’acord, no ho diria si no tingués motius.
El motiu és que he compartit dies de festa, tant d’ella com del seu marit, perquè he anat a classe amb ella i gairebé hem compartit “colla”, perquè li vaig deixar uns apunts de dibuix tècnic que eren excel·lents, (no ho dic jo, ho diu la nota posada pel professor) i que farien aprovar fins i tot a un mono, al seu marit per a que pogués aprovar una assignatura. Però és que a més, les dues persones afectades família seva, han compartit taula en dinars i sopars amb ella, el seu marit i els seus pares, a casa dels seus pares i que tenen un tracte amb els seus pares de no anar a sopar cada setmana junts, però si unes quantes vegades a l’any. Una persona que va convidar a la seva boda “por todo lo alto” a la parella afectada i que després com es van passar de rosca, els van dir que si podien fer el favor de no anar perquè havien de treure gent. Per això em va indignar tant que aquesta persona abaixés el cap i passés de tot, quan es podia interessar pel que passava i ajudar. Aquesta persona tan miserable, que es pensa que està per sobre de la gent i que és una prepotent de merda. Una persona que m’ha decepcionat moltíssim com a persona i que se’n pot anar a la merda, amb el seu status fals de jet set que mira per sobre de l’espatlla als altres, quan està treballant d’infermera. No cal tant tampoc, que la jet set no treballa i viu la vida. Si ets una “quiero y no puedo” i et mors de ràbia per haver de treballar, ves-te’n a la merda, però tracta a la gent com deu mana i més si la coneixes i els teus pares tenen tracte i són relativament amics, amb la gent afectada, doncs directament dones fàstics com a persona.
Al final, per sort, la responsable d’infermeres, resulta que és una veïna del carrer de la meva àvia de tota la vida i quan li van comentar es va posar de seguida a ajudar als meus familiars. Cosa que demostra una vegada més que el servei sanitari dona fàstics, que si no haguéssim tingut aquest “cop de sort” encara estaríem esperant als metges. És vergonyós.
Aquests que tanta vocació tenen, que van jurar treballar per a salvar vides, algú els hauria de dir que els pacients no tenim cap culpa del que els està fent el govern. Que si tu ets infermera i estàs treballant, el més normal és que intentis treballar com deu mana, no fer la llei del mínim esforç o no fer la feina teva de forma professional, perquè el govern t’hagi abaixat el sou. Si tant descontenta estàs, te la fots i que entri una altra persona, que les borses de feina estan a vessar de gent que té ganes de treballar. Que fins que no ens en vam adonar que la cap d’infermeres no era família però com si ho fos, el tracte va ser totalment lamentable.

10 de set. 2012

Un conte per a adults.

Hi havia una vegada un país petit que estava dintre d’un altre més gran en quan a extensió territorial i població. Per diferents interessos aquest país gran li ha impedit durant molts anys al país petit que deixi de formar part, ja que és un dels que més aporta econòmicament i dels que menys rep després quan es reparteix.
I van passar molts i molts presidents per aquest país petit, votats per una majoria de gent o posats a la força gràcies als jocs electorals de que no hem guanyat però si ens ajuntem tres sumem més que el que ha aconseguit més vots.
Així doncs, primer es va passar per un senyor que va estar al poder anys i anys, que estava al capdavant del partit que ara mana actualment. Doncs bé, aquest senyor, ara que té la seva paga considerable per la seva feina al capdavant del país petit, aconseguida després d’abaixar-se els pantalons durant anys i anys respecte al govern del país gran, passant olímpicament del que era millor per al país petit, passant de les injustícies respecte el país petit i mirant cap a un altre lloc, sempre i quan li anés bé a ell i al seu partit, ara resulta que amb la paga assegurada i jubilat sense cap obligació i amb tots els privilegis possibles per haver estat president de la generalitat d’aquest país petit, ara està fent un tour pels mitjans catalans, fent campanya a favor de la independència. Ara que ell no té res en joc i ho té tot fet com aquell que diu, és més independentista que ningú, va estar 23 anys al govern i que no va fer ni un moviment en aquest sentit, un senyor que va estar empresonat per antifranquista i que després no va tenir el menor inconvenient en fer de puta i de ramoneta com diu ell ara. Parla de valentia, però resulta que ho fa quan no té res a perdre.
Després es va passar a un govern format per tres partits polítics de ideologies ben diverses, que van ajuntar-se sense cap mirament només per a que no estigués manant el que va guanyar segons el que va voler la societat catalana. Aquests tres partits, evidentment van buscar la cadireta i els seus interessos partidistes i personals dels que manaven als diferents partits. Alguns partits d’aquests, fins i tot, van estar més pendents de fer fora al que estava dalt de tot per a posar al segon. Total, que aquests partits van pensar més en ells que en el país petit pel qual havien de treballar, van contractar a tort i a dret a ull, crear institucions i altres coses deficitàries i que servien per a ben poc, però com que hi havia bonança constructora tant els va fer. Però clar, això es va acabar, llavors quan no entrava dineret fresquet és quan es va detectar el gran forat a la caixa d’aquest país petit. Resulta que aquests partits, alguns dels quals ara es posen al capdavant del moviment de la independència, no van fer res tampoc per aconseguir-la. Al·leguen clar, que no tenien majoria per fer-ho, però era feina seva aconseguir-la, però mentre anaven parant la mà, ja els anava bé.
Així doncs, la societat els ho va fer pagar i van anar directament a la gola del llop i van votar inconscientment al partit que portava 23 anys abaixant-se els pantalons abans de que entres el tripartit al govern. I així estava tot fins a no fa molt, amb tots aquests partits que havien estat al capdavant del govern que el març d’aquest any van intentar modificar la llei de consultes però sense pensar en cap moment d’incloure les consultes referendàries, és a dir, tots aquests que ara a l’oposició parlen d’independència, de referèndums, que exigeixen segons quines coses, han votat a favor de modificar una llei, acceptant que no es puguin fer referèndums (el tribunal constitucional ho va prohibir), fa pocs mesos, no es que sigui fa molts anys. Però clar com sempre, és més fàcil demanar les coses des de l’oposició que quan estàs al govern i et jugues el cul. La primera quedes bé i guanyes vots, la segona perds la cadireta. És molt diferent.
Doncs bé, quan ja semblava que la cosa estava molt estancada, va aparèixer un grup de gent, sense ànims polítics, que va tenir una bona iniciativa, que va ser intentar fer anar cap endavant a tota la gent que vol la independència i que estava desmembrada separada entre diferents partits e interessos. Era un moviment apolític, però clar, quan la cosa comença a agafar cos, la cosa ja canvia, perquè la cosa llavors es converteix en una font de recaptació de vots i de neteges de cares per destrosses anteriors. El punt culminant va ser la manifestació que es va començar a gestar de cara a la diada.
Així doncs, els voltors van començar a buscar la carnassa. Primer els que estan ara al govern van veure que una manifestació, si tenia èxit, podia servir-los de molt de cara a la negociació amb el govern del partit gran de cara a fer pressió de cara al pacte fiscal que ha d’anar a negociar, sense pensar en cap moment en que al govern central se li’n fot Catalunya perquè els vots ja els té perduts. Però ells ho van veure així i el mateix president del govern va demanar que la gent sortís a manifestar-se, però ell amagadot a casa. Es van separar de cara a acontentar a tothom, una part del partit han sortit a incentivar la seva massa electoral i l’altra part ha sortit a dir el contrari, per a tranquil·litzar a la part més conservadora.
Després el partit que més davant s’ha posat del moviment i de cara a les fotos, de cara a recaptar vots i tapar ferides de les barbaritats anteriors, com ara estar al govern a qualsevol preu i no treballar més que per a les seves guerres internes. Ara han posat al capdavant a un nou membre per a intentar netejar la cara que surt a les fotos i s’han posat al capdavant de tot, intentant recuperar la massa independentista que tenien i que van perdre massivament les darreres eleccions. Però clar és més fàcil demanar ara la independència, ara que la pilota estarà a la teulada del que governa. És el pas més fàcil demanar a l’oposició, perquè el que ho ha d’aconseguir és el que està al poder i ells ja queden bé davant de la seva massa i la que volen recuperar. Però aquests quan van estar al capdavant del govern no van fer res per aconseguir-la, però ara és molt bonic movilitzar a les masses i quedar bé amb la gent.
Després hi ha dos partits que també van estar al govern i que uns no volen la independència ni en pintura i els altres els interessa més aconseguir els seus propòsits, ja sigui amb independència o no, sinó aconseguir millorar la qualitat de vida de la gent i conservar també, perquè no dir-ho, la seva cadireta sense tindre molts de marrons.
Llavors estan els partits que directament tenen el monopoli dels fatxendes que viuen a Catalunya i que tampoc volen veure ni en pintura la independència.
Així doncs, amb aquest caldo de cultiu, s’arriba a demà a la manifestació massiva. Formada per un cúmul de gent amb diversos interessos i diverses ambicions, per diversa gent que està il·lusionada amb el moviment, famílies senceres que tindran la sensació de viure un dia històric, gent que anirà a passar el dia, gent que anirà a acompanyar a altres o inclús gent que aprofitarà els autobusos per a anar cap a Barcelona gratis o més barat que de costum. Segurament serà la manifestació més nombrosa de la història, copsarà portades, es publicaran fotos, etc.
Però al dia següent es tornarà al mateix lloc on estava, la gent del moviment estarà contenta perquè s’haurà congregat a molta gent, els polítics seguiran fent el mateix i amb la feina feta i el país petit seguirà dintre del país gran i amb el president del país petit abaixant-se els pantalons davant del país gran, conte contat, conte acabat.
 
Perquè a la gent sovint se li oblida que per a que això sigui real, es necessiten als polítics que hi ha i aquí és on està el principal problema. Posem, sent molt optimistes, que hi vagin dos milions de persones. Per a l’únic que haurà servit serà per a veure quin camí ha d’escollir cada partit de cara a les properes eleccions, serà una enquesta però gratuïta.
Per a poder ser independents ho ha de demanar el parlament de Catalunya a Europa, ha de convocar un referèndum oficial i que una majoria de almenys un 50% de Catalunya voti a favor. El més lògic seria convocar eleccions i veure cap a on va la intenció d’aquest país.
Però resulta que quan la cosa ha de passar pels polítics és quan és complica. Per a que es pugui assolir la majoria del parlament ha d’estar d’acord i demanar-la a Europa. CiU està molt clar que no està per la labor i és la que té majoria ara mateix, després el PP i PSC, que si això passes i Catalunya fos independent haurien de desaparèixer ja que són filials del govern central. Algú pensa que puguin estar a favor de la independència?? Ciutadans igual. Així doncs, quedaria com sempre iniciativa indecisa i els diferents partits independentistes i esquerra, que votarien favorablement però que no tindrien la força per assolir-ho.
Podríem pensar que convocant eleccions anticipades aquests podrien aconseguir més força (que per això estan sortint massivament a les fotos, després m’agradaria veure que farien), però algú pensa que Mas, amb les ganes que tenia de pujar al poder convocarà eleccions anticipades?? La única forma que les convoqui és quan surti malament la història del pacte fiscal.
Després està el tema del després. El què passarà en el cas hipotètic de que es demani a Europa la independència. No és el mateix fer una reivindicació al carrer, en un dia festiu quan estàs fins als collons del que està passant, que després haver de decidir alguna cosa quan ni hi ha punt de retorn. Perquè la meva entrada respecte a enfocar-ho com un conte, és perquè això de moment no té cap rumb ni cap camí marcat. S’està parlant d’una situació etèria, utòpica, sense explicar el que passarà en cas de seguir aquest camí.
No és el mateix anar demà a la manifestació, que votar després si o no, quan la gent s’adoni de l’escenari que es produirà després. Igual el que va demà a la manifestació, quan se n’adoni que en cas d’aconseguir-la potser el govern es queda sense diners i no poden cobrar les seves nòmines. Potser quan es vegin els riscs reals de fer aquest pas, molts dels que van a la manifestació s’ho pensen dues vegades.
Potser els que van a la manifestació, en veure com ens està governant CiU que encara ens està apretant més que el govern central, els altres partits que van estar anteriorment que ens van posar al forat que hi ha ara, potser quan vegin que després manaran els mateixos que tant malament ho han fet, però amb més riscs de quedar-nos sense res, potser s’ho pensin a l’hora de donar el seu si a la independència. I sobretot, em costa creure que quan a unes eleccions que se suposa que vas a votar al partit que ha de governar els pròxims quatre anys i depèn de quin sigui hi haurà un rumb o un altre, que vagi a votar al voltant d’un 30% de catalans. Em costa creure que es pugui assolir aquest percentatge a un referèndum per a poder aconseguir fer la petició a Europa.
Però el que més em preocupa de tot, és veure com s’està engrescant a la gent i de com s’està parlant de la independència, sense tenir un full de ruta clar i sense explicar a la població els riscs i els problemes que es poden generar. Jo soc partidari d’una independència real i amb les coses clares, poden escollir realment el que vull, però això no és el que ens estan oferint ara mateix els que convoquen la manifestació, només ens estan oferint una situació utòpica on tot és bonic i meravellós.
Per tant, jo sentint-ho molt, passo de gastar-me 15 euros i anar a una manifestació per a que m’utilitzin políticament. Ha quedat demostrat els darrers temps, que els únics que han pogut canviar alguna cosa han estat els islandesos. Al nostre país cada dia hi ha manifestacions i se les passen pel forro, el mateix que faran amb aquesta, amb la diferència que els diferents mitjans nacionalistes espanyols i els mitjans catalans tindran uns quants dies per a emplenar minuts i pàgines.

2 de maig 2012

Quin país de merda.

Demà he d'agafar el cotxe, gastar gasolina i perdre varies hores, per a renovar la demanda d'atur, quan fa almenys dos anys que no veig ni un euro del govern, perquè al "senyor" Rajoy se li ha posat al cap anar contra la gent que se'n va fora a buscar-se la vida i que cobra la prestació (una prestació que s'han guanyat treballant, no els hi donen per la cara) i ara s'ha de renovar la demanda d'atur personalment a l'oficina de l'atur.
Una gestió que es podia fer en un minut des de casa amb l'ordinador, ara has d'agafar el cotxe i anar a Amposta i resar perquè no hi hagi embús per a no estar tot el matí. En lloc d'anar cap al progrés anem cap al passat. Quina vergonya de país de pandereta...
Ara resulta que s’ha de perseguir als quatre gats que cobren una misèria, que s’han guanyat amb el seu treball. Però no cal perseguir als empresaris que defrauden hisenda i contracten a gent il·legalment. No cal perseguir els paradisos fiscals dels que realment tenen els diners ben amagadets sense que els hi puguin tocar i mentrestant fan ERES a les seves empreses fotent a la gent al carrer perquè no pot pagar als treballadors.
Ara avui ha sortit la noticia de que el senyor Urdangarín, pactarà amb la fiscalia i pagarà una multa (sempre molt inferior al que s’ha embutxacat) i li caurà una pena menor de dos anys de presó amb la qual no li caldrà ni ingressar en ella. De moment, pràcticament ningú dels implicats en les diferents trames de corrupció s’ha lliurat de la presó, penes miserioses de cara a la galeria per a que no se’n vagin totalment lliures però no suficients per a que hagi d’ingressar ningú a la presó. Altres que es demostra mitjançant trucades que han rebut regals de corruptes per favors polítics però que com són escoltes il·legals no es poden utilitzar per a inculpar-lo. És a dir, sabem que ho has fet, però com que no et podíem gravar no et podem inculpar. Això és ridícul.
Inhabiliten a un jutge per fer escoltes il·legals a un imputat en una trama de corrupció, per a evitar que aquests diners bruts facin cap a paradisos fiscals, però clar, resulta que s’inhabilita al jutge molt abans de que es jutgi a aquests corruptes pel que han fet. És a dir, per al que interessa es corre molt a la justícia, però per al que no es va retardant. Tots els imputats per trames de corrupció del PP s’han anat ajornant fins que el seu partit ha entrat al govern, en canvi totes les que s’imputen a gent del PSOE només entrar el PP al govern de seguida han sigut jutjats. Una mica curiós no, que unes s’hagin retardat tants anys i les altres avançat?? Doncs és el govern que tenim avui en dia.
Un govern que va a buscar al “peix menut” i que deixa als taurons lliures i amb les butxaques plenes.
Un govern que mentre estava a l’oposició prometia de tot i criticava tot el que feia el govern i que ara està molt pitjor que abans i està trencant totes les promeses electorals amb l’excusa de la situació econòmica. No si ens està ben merescut, a tota aquesta colla d’ignorants que es van tragar el conte xinès de que qualsevol cosa que li preguntaven parlava de que generaria treball i reduiria l’atur. Totes les solucions estaven creant treball. Ara resulta que les solucions estan en exprimir encara més a tota la població mentre que són incapaços de generar res. Estan pujant tots els impostos i els preus, cosa que van dir que no farien sota cap concepte, estan retallant miserablement de la qualitat de vida de tots els espanyols, mentre ells segueixen cobrant 6000 euros mensuals, més dietes i bonus, beneficis i la mare que ho va parir tot. Hi ha 350 persones al congrés cobrant 6000 euros al mes quan tot el que voten no val per a res perquè el PP té la majoria. Retallen de la sanitat i l’educació i seguim sent el país amb més polítics per habitants, segueixen donant milionades a l’església, una institució privada, suposadament sense ànim de lucre, una religió que imposen a tots els ciutadans i que paguen amb els diners de tots. Però les retallades al poble, que hagin d’esperar mesos per a rebre assistència sanitària, que la qualitat de les noves generacions surtin menys preparats fins i tot que ara, amb aules més plenes i professors més cabrejats i més mal pagats. Els sous cauen en picat i han facilitat que les empreses facin el que els doni la gana amb els treballadors. En lloc d’anar cap al progrés es va cap a una societat com en els vells temps, on només podien estudiar els rics i on només aquestos tenien privilegis i qualitat de vida, a més tenien tota la capacitat per a delinquir que sortien indemnes dels seus actes. És miserable veure com cada vegada estem pitjor i que segueixen ofegant a la gent, on cada vegada hi ha més gent sense feina i sense perspectives de futur.
Resulta que els causants de tot, els bancs i els especuladors immobiliaris se n’han anat de rosetes. Encara tenen la poca vergonya de agafar les injeccions de capital que arriben, suposadament per a reactivar l’economia i donar crèdits a les pimes, resulta que segueixen amb el grifo tancat i utilitzant aquests milions per a tapar els forats immobiliaris de les seves especulacions i maquillant els números per a defensar les seves gestions lamentables i poder mantenir la seva cadira amb sous milionaris. Uns bancs que estan rebent diner públic per a rescatar-los a costa de retallar de la qualitat de vida dels que paguen els impostos. Un govern que encara té la poca vergonya de dir que Catalunya ha de ser el motor per a sortir d’aquesta crisi, quan ens deuen una milionada en diners i en obres pressupostades i promeses. Encara tenen la barra de dir-nos que no ens pagaran i que a més encara ens fotran més per a que els nostres veïns puguin seguir despilfarrant en obres inútils i en despeses innecessàries que tapen els impostos i les aportacions dels catalans. Un govern que els darrers dies està parlant d’eliminar les autonomies i d’unificar-ho tot sota la bandera espanyola. Estem tornant a un passat que tots volíem oblidar!! A que esperem a marxar?? A que ens ho fotin tot??
Però és que el problema no és només del govern central. Al nostre país, tenim a un personatge que per aconseguir la presidència i tapar el seu gegantí ego, que feia anys que buscava la cadireta i els pactes tripartits li estaven negant, va prometre coses que segueix sense complir. Un president que encara ens està ofegant més a tots, que som ciutadans de segona comparats amb les altres comunitats. Resulta que de cada euro d’un català fiscalment se’n van 44 cèntims que ja no tornen, els catalans paguem més que la resta per moltes coses i encara ara el senyor Mas té la barra de posar un sistema de copagament de les receptes. Està retallant encara més que el govern central en educació i sanitat. Clar, amb el que cobra ell, com que té la mútua pagadeta per a la seva família i els seus fills estudiant a col·legis privats, la resta que es foti. Ja portem molt de temps amb aquest govern i resulta que seguim no ja igual, pitjor que abans. Ara encara ens deuen més diners i encara paguem més a l’estat i ens fan pagar més impostos. Però el valent Mas, tant que parla de defensar els catalans i els seus drets, cada vegada que va a Madrid s’abaixa els pantalons. S’abaixa tant els pantalons que està donant un poder al PP català en uns llocs on no pinta res, como ara al cap de la televisió pública. Un govern que està acceptant miserablement que es torni a reactivar el PHN i són tant miserables que ho estan tapant per a que la gent no ho sàpiga, que parlen de dèficits fiscals i de impostos i que després a Madrid no els exigeixen. Els demanen però amb la boca molt petita i sense cap tipus de represàlia. El govern central cada vegada que veu als de CiU se’ls en riu a la cara. I els de CiU ben contents perquè mantenen el poder a Catalunya i els seus privilegis personals. Si la gent viu pitjor a ells que els importa, si tenen la paga a final de mes.
Però es que al mateix temps, el que ens estan fent els espanyols a Catalunya, ens ho està fent el govern central al sud de Catalunya. La centralització a Barcelona és tant miserable com la que estan fent a Madrid. Només ens volen quan els interessen els vots o moure a una massa pública per adquirir força. I això que segons deien, era positiu que el mateix partit aquí al nostre poble fos el del govern de la Generalitat.
Un govern local, que quan va entrar va prometre llocs de treball per a la població i el jovent. Va prometre unes infraestructures i unes millores que suposessin una millor qualitat de vida per als rapitencs. Però resulta que seguim tot el jovent parat. L’altre dia vaig anar a portar el CV a l’alcalde en persona, em va dir que no podien contractar ningú, que només podien re col·locar els que ja hi estaven. Als dos dies escolto que es contracta a gent sense oposicions ni res per l’estil, col·locacions “a dit”. Si senyor. Un ajuntament on veus a gent treballant que ni ha fet oposicions ni té la preparació adequada per a segons quines coses, però després mires i resulta que una és la dona d’aquell, l’altre és el cunyat d’aquella, etc. Gent que té la plaça retinguda ja no perquè no aprovi les oposicions internes, és que ni se les prepara, etc.
Són gent tant preparada i tant adient per a treballar a segons quins llocs que resulta que avui uns familiars meus han anat a parlar amb una assistenta social que els havia donat hora. Resulta que quan han arribat (abans de l’hora acordada) l’assistenta que havia d’atendre-les havia sortit un moment. Total que s’han esperat allà i les altres dues assistentes se’n volien anar a casa i han fet fora als familiars meus i els han fet asseure fora a les escales a esperar a l’assistenta social, perquè elles havien de tancar l’oficina i no s’havien d’esperar a que vingués l’altra. Si senyor, això és un tracte adequat, la resta són tonteries.
Li demano a la regidora d’esports una cistella prop de casa meva, una cistella que ja estava i que sorprenentment es va treure. Em diu que farà tot el possible i després em diu que no hi ha informes favorables per a posar-la. Com no hi ha d’haver informes si va estar posada un munt d’anys?? No li vaig demanar una cistella nova, simplement la que havien tret i posada a una pista voltada d’herbassars i d’edificis abandonats a mig construir. Una pista on hi ha quatre cistelles i no hi va ningú a jugar. Quins informes favorables hi pot haver en una zona on ja hi havia dues cistelles a 100 metres d’aquesta pista?? Els informes depenen de si ets amic de l’alcalde?? Depenen de si ets de la seva corda política??
En fi, que ja m’he esplaiat prou, perquè hi ha moltes més coses a dir. Però passo de posar-me de més mala hòstia.