Ja que ho fem...

Farà cosa d’un parell de mesos, anant a caminar vaig veure que al costat del pavelló poliesportiu del poble estaven fent una nova pista poliesportiva descoberta. Primer vaig pensar que seria una pista privada per al pavelló ja que s’havia quedat petit, amb el pas dels dies van acabar de construir-la i vaig veure que era oberta al públic. Em vaig alegrar bastant, ja que si volia jugar a bàsquet havia d’anar a la pista dels Sequesos, amb unes condicions bastant lamentables per a jugar i les pistes que hi ha a les escoles i al pavelló de la zona marinera no es pot accedir ja que són d’ús privat. No l’havia anat a veure in situ, però aquest dissabte passat vaig decidir anar a provar-la. Doncs bé, quan vaig arribar em vaig trobar amb la crua realitat.

La crua realitat és que la van fer a corre-cuita perquè venien eleccions i que, com moltes de les coses que es fan en aquest poble, es va fer ràpid i malament. Em sembla que no és molt demanar que quan es fa una obra d’aquestes característiques, es porti a terme per part d’una regidoria d’esports competent i per un arquitecte capacitat i que sàpiga una mica que és una pista poliesportiva. La pista té moltes mancances i moltes errades pròpies d’una persona que no ha jugat en la seva punyetera vida a bàsquet o futbol sala en una pista de carrer. Per a començar, he de dir que em sorprèn que la regidora d’esports hagi accedit a construir una pista a l’aire lliure al costat de una residència d’avis i un edifici social amb un munt de gent vivint-hi, perquè fa uns anys em van treure la pista que hi tenia al costat dels “Pisos de Pepo”, al costadet de casa perquè els va rotar la gana, vaig anar a parlar amb la senyora regidora i em va dir que l’havien tret perquè els manyos de segona residència, s’havien anat a queixar que la gent anava a jugar i els molestava el soroll. Una regidora d’esports anant en contra de l’esport sense cap tipus de raó justificada, perquè fan més soroll els cotxes que passen que una persona jugant allà. No és el millor per a un poble que una regidora d’esports vagi en contra de l’esport, però clar, per això s’hauria de tenir un mínim de coneixement per part de l’alcalde a l’hora d’escollir la persona adient per a estar al càrrec, una persona que li agradi l’esport, que incentivi l’esport i que lluiti per a tenir els millors equipaments possibles i que no estigui només per a sortir a les fotos quan s’entrega alguna copa per una competició que es fa al poble. Per això la meva sorpresa al veure que la senyora regidora feia una pista en aquesta localització. Però clar, venien eleccions, tot és possible!!

El primer que em sembla que és mínimament exigible, és que l’arquitecte que fa la pista, sàpiga quines són les dimensions i sàpiga acoblar la pista a la construcció, és a dir, si tens un límit a un extrem per a acabar la pista, el que has de fer és mesurar bé el que fas i guanyar cap a l’altre costat que és terra, no fotre la cagada que ha fotut que la porteria està fora de la pista, com es pot veure a la foto.

El següent pas a seguir, és saber que una pista de bàsquet al carrer, ha d’estar completament tancada, ja que la fas, perquè haver d’anar a buscar la pilota cada cop al darrera del pavelló, no és el més adequat per a practicar un esport, està clar que vas a fer exercici, però se suposa que vas a jugar a bàsquet o a futbol, no vas a córrer darrere d’una pilota, per a això et poses les bambes i els auriculars i te’n vas a córrer que té més sentit. Ja no només no l’han tancat, sinó que es veu que es van quedar sense diners per a acabar-la i que havien de destinar la partida a asfaltar carrers, que donen més vots i es veu més pel poble, que no pas acabar la pista en condicions per als quatre matats que fan esport. És ridícul veure com la tanca de protecció arriba només fins a la meitat de la pista. Si li sumem que a sobre està la pista des del costat oberta, ja el que menys fas és jugar a futbol o a bàsquet. Però clar, demanar això a persones que segurament no han jugat mai al carrer, és molt demanar. Sobretot quan a sobre no poses xarxes a les porteries i poses xarxes de fil a les cistelles. Podria dir que em sorprèn, ja que la regidora d’esports tinc constància que ha jugat a bàsquet a nivell escolar, per això m’estranya que la senyora regidora no sàpiga que l’objectiu de les xarxes a les cistelles és que quan fas cistella, la pilota entra i cau cap avall, no has d’anar a buscar la pilota al darrere el pavelló, perquè si vas a jugar a bàsquet i has de córrer darrere la pilota tant si la fas com si la falles, no té cap sentit anar a jugar. A més, poc haurà anat a jugar a les pistes urbanes, que no sap que les xarxes són metàl·liques per a que durin més i per a evitar que els cafres vagin a penjar-se i carregar-se-les en dos dies. El mínim que es pot fer, si no saps com va una pista urbana, és anar a un lloc on n’hi hagi a una altra població, per a fer-te una idea del que necessites. Aquí com es pot veure a les fotos, ni està el tancament acabat, ni estan les porteries i cistelles en condicions.

Bé doncs, hem vist que ni han construït bé la pista ni han adequat correctament la mateixa amb porteries i cistelles en condicions. Doncs, per acabar d’arreglar-ho, l’acabament de la pista amb les escales que han construït i la rampa que han posat al costat, ja ha estat el perfecte colofó a la meravellosa pista que han construït. En lloc d’acabar-ho amb una rampa per a poder accedir minusvàlids i unes escaletes per accedir, han fet unes escales gegants i una rampa gegant per a que puguin entrar els cotxes a fer botellón i poder-se asseure molta gent a les escales. Una brillant idea per arribar el dissabte pel matí i trobar-te la pista plena de vidres trencats pel terra, de rodades per la pista i de tota mena de brossa que fa que no doni goig precisament anar a jugar ni portar a jugar als nens allà. Puc entendre que facin una rampa per si han d’entrar amb cotxe al magatzem del pavelló per a descarregar alguna cosa, se que s’ha de fer una rampa per accessibilitat dels que tenen problemes, però d’aquí a fer un accés per a que es pugui entrar amb cotxes i motos per a fer el cafre hi ha un bon tros. Que al final partim del mateix problema, si la tanques com deu mana la pista, pots fer el que han fet després amb les escales i la rampa, però si ho deixes obert no pots fer aquest tipus d’accessos com es veu a la foto a continuació i com es veu la rodada a sobre la pista. Tampoc crec que sigui demanar molt, ja que fas les coses malament, que el que treballa al pavelló, apart d’estar assegut a la garita tot el dia, li pegui una netejadeta amb un brus quan hi hagi vidres, són 20 minuts de feina com a molt, però clar també és demanar molt.

També és just dir que tampoc tenen tota la part de culpa els que han fet la pista, ja que entra dintre del civisme de cadascú d’anar a jugar a la pista i no jugar a carregar-te les xarxes de les porteries i de les cistelles, després ens queixem que no tenim res al poble. Com tampoc tenen la culpa que els quatre cafres que van a fer botellón, el colofó al botellón sigui rebentar les botelles o els gots de vidre a sobre la pista, es pot anar a fer-se i després recollir la merda, però clar també es demanar molt que la gent sigui una mica cívica i pensi que és una instal·lació esportiva i que al matí següent pot anar gent a utilitzar la pista. 

El que si es reprovable és que els que han fet la pista, no hagin fet un estudi previ de les necessitats i sobretot que no tinguin ni puta idea de com és una pista poliesportiva urbana i de les porteries i cistelles adients que hagin d’anar, així com les mesures correctes que es necessita i que es necessita que estigui tancada. Esperem que qui entri al govern, que posi a una persona que sàpiga una mica d’esport i que tingui una mica de vocació esportiva, no a algú que la posin perquè de jove hagi jugat uns quants anys a bàsquet, perquè a mi m’ha demostrat durant aquests anys ser pèssima. Aplaudeixo la iniciativa de fer una pista poliesportiva pública, vull pensar que no per un tema  electoral sinó pensant amb els que fan esport, però ja que ho fan, almenys fer-ho bé collons, no fotre un pegot com han fet.

Unes eleccions, per cert, que han donat una victòria molt ajustada, que en un mon ideal hauria de suposar que tots treballin per al poble i es facin les coses pensant en millorar la qualitat de vida del ciutadà, però veient qui ha guanyat em penso que l’únic que vol és ser alcalde i formar un govern per a manar i que els altres obeeixin, amb el que tindrem quatre anys de govern dictatorial i oposició fàcil per part de la resta.

Un pas més de la pantomima.

Avui s’ha anat a demanar el dret a votar i fer un referèndum a Madrid. És un pas més de tota aquesta mentida que estan utilitzant uns i altres de forma lamentable per a tapar les seves misèries com a governants. Estic parlant de tota la mentida que envolta el tema de la independència.

Una independència que des d’alguns sectors s’ha volgut pintar com a més real que mai, com a més propera que mai i ha venut la moto al personal i els ha animat de mala manera, provocant després una decepció encara més gran.

Una cosa és el que opina la gent que ha anat a la cadena humana, que va anar l’any anterior a Barcelona, que no se si ara volen fer una v, omplir la diagonal, qualsevol història que inventin l’ANC i grups adherits. Una altra cosa és el que fan els partits per a utilitzar les masses de forma miserable per a obtenir vots i poder.

El que s’ha fet avui és un pas més del ridícul que estan fent amb tota aquesta situació. Els hem pagat el viatget, estada d’ahir, més dietes, a aquests personatges que l’únic que fan és viure la vida a costelles dels nostres impostos, aquesta és la única realitat del que estem vivint. Perquè la realitat de tot plegat és que nosaltres no som Escòcia, que Espanya no és el Regne Unit, que aquest país és una dictadura de l’extrema dreta encoberta i que nosaltres no podem esperar mai que ens deixin fer un referèndum. Entre altres coses perquè el que aporta Catalunya a l’estat espanyol no és el que aporta Escòcia al Regne Unit. A nosaltres no ens poden deixar marxar, ells estan creuant els dits per a que passi.

Per tant, no entenc la xorrada d’esperar a que ens donin permís per a fer la consulta, seguir aquest camí inútil que no porta a cap banda. Catalunya mai podrà fer un referèndum vinculant si necessita el permís de la resta de l’estat espanyol. Però clar, mentre han anat embolicant la troca, amb la tonteria, els partits que estan al poder ja fa dos anys que estan. Una consulta que han posat per al 9N, però que haguessin pogut fer al mes següent de guanyar les eleccions. Així van allargant la troca i van estirant el xiclet utilitzant aquest tema per a tapar totes les misèries i les desfetes que han fet els darrers anys mentre governaven, tant els governants catalans com els espanyols.

Avui s’ha seguit un pas més en el ridícul públic que està fent el govern català i l’espanyol. Han anat a parlar tots al parlament, a donar la seva opinió, quan tots saben com acabarà la cosa, sortirà que no i estarem igual que estàvem fa dos anys, volent fer una cosa que el govern central no ens donarà permís i que esdevindrà en una consulta el 9N no vinculant que ja porta dos anys de retràs i que s’han llençat dos anys a la merda quan podíem tenir ja els resultats i poder seguir el camí de pressionar a Europa. Però clar, si s’hagués fet fa dos anys, haguessin hagut de treballar per això durant aquesta legislatura i sabent el retard que porta això perdre vots i confiança de cara a les pròximes eleccions.

Ara d’aquesta manera ja estem a mitjans d’aquesta, entre comptar i debatre que es pot fer ja gairebé s’arribarà al final del mandat i podran fer servir aquesta carta per a les pròximes eleccions anar a pel vot independentista tots els partits, és l’únic que els interessa, utilitzar-ho com a escut pels errors propis i com a arma per aconseguir poder a les properes eleccions.

Amb la pantomima d’avui, l’únic que han aconseguit és donar més minuts de tele i ràdio, pàgines de diaris i espais per als circs mediàtics poder matar-se dialècticament uns i altres. Un ple extraordinari que s’havia de fer al juny-juliol, però clar, interessa més fer-ho ara que venen les eleccions europees. Així doncs s’ha avançat per a fer-se avui per a poder-se fer servir de cara als debats buits de contingut, sense cap tipus de solucions de cara a millorar l’estat del benestar, a la creació de feina, a acabar amb la merda de qualitat de vida que tenim. Per a tot això no tenen ni solucions ni s’esperen, però clar, uns i altres tenen aquest gran escut de cara a dirigir-se als seus votants i als que volen captar.

Avui, un cop més han fet un ridícul més, on no han sabut ni anar de la mà en aquest aspecte. Tanta comissió, tantes reunions, tantes xerrades i debats entre ells, resulta que cada partit ha anat al parlament a demanar una cosa diferent. Uns han parlat d’independència, altres han parlat de poder consultar que pensa la gent, tractant com a retardats mentals a la resta del parlament, perquè després de fer públiques les dues preguntes del referèndum, on van a dir que no volen preguntar per la independència? No es pot parlar d’anar junts cap a Europa i cap a la independència, quan un cop més, han demostrat que ni en això son capaços d’anar de la mà, cada partit ha parlat vetllant pels seus interessos i per a deixar contents als seus votants. Han fet un cop més el ridícul, como poden parlar d’unitat, quan no són capaços d’anar a defensar un objectiu comú, en benefici dels seus interessos?

En un ple per cert, que no s’ha televisat ni a TVE ni a TV3, per a que la gent no sàpiga el que s’ha dit i que siguin els mitjans els que informin amb tota classe de manipulacions, el que els interessarà que sàpiguen els seus lectors. Per sort, Catalunya ràdio ho ha fet en directe i he pogut assistir al ridícul que han fet tant els de la part espanyola, negant la democràcia amb tota la prepotència que han volgut i al ridícul dels partits interessats més en acontentar als seus fidels que de seguir un objectiu comú. Una llàstima, que una cosa tant important no es pugui seguir per la població pels mitjans de més difusió, però ja se sap la manipulació és poder.

El tema de la independència és molt més simple que tot això. No es pot confiar en l’estat espanyol, però això ja se sap de fa 50 anys, sabem que no ens poden veure i que ens posaran tota classe de pals a les rodes. Per tant tot el que s’està esperant ja es tarda. Era tant simple com convocar el referèndum al dia següent d’entrar al govern i deixar-ho aparcat i treballar per als seus ciutadans.

Ja ho sabem si s’ha de votar si o no, ja sabem el que ens fa el govern central, ja sabem el que pot passar, per  a això tenen les dues setmanes prèvies al referèndum. A mi personalment, m’agradaria que hi hagués un grup de treball i que la resta es dediqués a treballar pel ciutadà, quan parlo del ciutadà em refereixo a que cada vegada hi ha més pobresa, cada cop hi ha una pitjor sanitat, cada cop hi ha una pitjor educació, s’està robant als pensionistes, s’està robant als estudiants, s’està deixant morir a la població ubicada a la pobresa. No es fa res per a això, s’enganya i es manipula. S’aproven lleis absurdes, s’està oprimint la llibertat d’expressió, la llibertat per a manifestar-se, s’està enganyant als pensionistes dient que no se’ls abaixaran les pensions i en canvi no els retenen pràcticament res i a l’hora de la declaració de renda els fan pagar al voltant de mil euros perquè no hi ha cap retenció, ens diuen que no pujaran la llum i en canvi canvien el format de les factures per a que paguem més, un seguit de mentides que no fan més que empitjorar la qualitat de vida dels ciutadans. Mentrestant amb la història de la independència ho estan tapant tot. No fa falta que sigui una cosa d’estat, la campanya ja està feta, es votarà i es veurà que passa. Que deixin d’enganyar-nos i que es posin a treballar per als seus ciutadans d’una puta vegada i deixin de manipular a la gent.

Mentides II.

La segona part li toca al govern català i les properes eleccions de la generalitat catalana. Un govern català que des del primer dia que ha entrat no ha fet més que retallar i abaixar-se els pantalons davant del govern central, negociant amb el PP a Catalunya quan va dir que no ho faria i no complir res del que va prometre en l’anterior procés electoral. Va vendre la moto d’un pacte fiscal, de fer-se forts davant del govern central i de demanar el que era nostre.

Al final no s’ha complert res de tot això i no és que estem com quan va entrar, sinó que encara estem més ofegats, amb més problemes laborals, sobretot les terres de l’Ebre i pagant impostos més alts i més injustos. Unes retallades que ens va vendre la moto de que eren per a ajustar la situació econòmica i que després quan la resta d’estat espanyol apliqués mesures més austeres, que a nosaltres no ens afectaria. Mentida novament, vam estar un any més que la resta pagant més diners, per a solucionar els problemes de les altres comunitats, encara pitjor perquè amb aquestes mesures ni hem cobrat el que ens devien segons l’estatut nou firmat i segons altres deutes i promeses del govern central. Al final estem pitjor que fa dos anys, més pobres i més ofegats.

Una situació a la que en gran part ens ha portat el tripartit, que va fer una gestió dels recursos horrible i que va deixar un forat econòmic i estructural que ens ha portat no on estem, però que ens va posar en una costa avall més que perillosa i que ha donat arguments al actual president del govern per a defensar les retallades.

Un Mas per cert, que ens està demanant sacrificis i austeritat i que resulta que se’n va a Rússia i es gasta un dineral (no parlo de xifres perquè hi ha un ball considerable i ningú aporta la factura) en una suite de luxe.

Però bé, a tota la classe política del nostre país se’ls va obrir el cel, quan la gent, cansada de tantes injustícies va començar a muntar grups, en un principi apolítics, per a intentar convocar un referèndum de cara al 2014 per la independència. A tots se’ls van obrir els ulls com a plats, apart, quan van fer campanya per a la manifestació del passat 11 de setembre i van veure un milió i mig de persones manifestant-s’hi. Se’ls van posar els ulls com al Nuñez de Cracòvia quan compta diners. En el seu cas van ser vots.

Així doncs van començar a posar-se tots davant la foto, clar, encara que fos un moviment generat per aquests grups apolítics, però que era un caramel molt apetitós.

Primer per a CiU, que van veure’l com la oportunitat d’aconseguir pressionar al govern central de cara al pacte fiscal i a una mala de possibilitats de tapar tot el dolent que havien fet i potser aconseguir una majoria en unes altres eleccions, quatre anys més. Així doncs el president va portar una proposta al parlament, prèviament a convocar eleccions, de comprometre al següent govern a fer una consulta d’independència abans d’acabar el pròxim mandat, sigui qui sigui el governant. En un principi era per a jugar tots amb les cartes sense marcar, però hi ha un partit que ja tenía clar des de que va sortir l’efervescència que seria la seva millor carta.

El partit, evidentment, és el que al seu eslògan de campanya, està enganyant més al personal, jugant amb els xavals i a molta gent que estava a la manifestació, oferint un servei del qual no en tenen cap potestat. Fins i tot munten globus fantàstics amb l’estelada dibuixada per a que el cop d’efecte sigui més gran. Perquè enganyen al personal? Molt fàcil.

Perquè els cartells diuen que si els votes ho fas per a construir un nou país i que si els votes, que estàs votant independència. Això és totalment fals, per moltes motos que puguin vendre, perquè cap partit que es presenta a les eleccions té la potestat per aconseguir la independència, encara que siguin majoria absoluta. Ningú pot assegurar la independència. El que pot assegurar és que es farà una consulta a la població, però es que aquesta consulta ja està acordada d’abans, es van comprometre tots, excepte els de sempre clar, la dreta casposa catalana, però aquests els deixarem per al final.

Aquest partit, el que ha vist és un milió i mig de possibles votants i ha fet un eslògan fals per a intentar atraure aquests vots i porgar el càstig que els va imposar el votant les darreres eleccions. Unes eleccions que s’obliden que van baixar en picat degut a la seva mala gestió de govern al tripartit.

Em fa gràcia que ara assegurin la independència quan no van moure ni un dit per aconseguir-la en vuit anys governant amb PSC i IC. Em fa gràcia que acusin ara a CiU de associar-se amb el PP segons en quines coses, quan ells van estar vuit anys al govern amb dos partits que no tenen cap afinitat ni punt d’acord només per a mantindre la poltrona. I això és el que busquen, tornar a ser la segona força política i tenir el poder per a negociar i entrar novament al poder, sigui amb independència o no.

Perquè per a ser independents no es necessita un govern independent amb majoria absoluta, ni tan sols pactada. El que es necessita és demanar-s’hi a la Unió Europea i seguir els diferents passos per assolir-la. Per això dic que enganyen al personal, perquè estan venent que si els votes i guanyen ja serem independents i això no és veritat.

Si guanyen i entren al govern, el que faran es demanar la independència a Europa i després convocar aquest referèndum. Que serà tant il·legal com hagués pogut ser els darrers vuit anys de tripartit, la constitució no ha canviat, però ara els interessa vendre aquesta moto.

Ells asseguren independència, però el que no diuen és que ha de votar com a mínim un 50% de la població i que ha de guanyar el si. Posem que siguin el doble dels manifestants, sent molt optimistes, no arriben al 50% de la població, apart s’hauria de comptar tots els nois i nens que no poden votar i que hi van anar a la manifestació.

Si es produeix la consulta i no guanya el si o no és el suficient percentatge que faran, convocaran eleccions novament? Dimitiran per no haver complert la seva promesa electoral? Doncs no, però els serà igual perquè llavors estaran al poder, l’únic que els interessa com a qualsevol partit polític, que es tapen dintre del “treballar per al poble” però que la realitat és que el que volen és la cadireta i el despatx a la Generalitat i com més en puguin posar millor. I vinga a col·locar amics i familiars i a adjudicar projectes a empreses i arquitectes amics del partit o família d’un membre del partit. Que consti que ho fan tots, no estic acusant aquest partit de fer-ho únicament, la diferència és que ells no ho reconeixen i van de nets i polits.

Després està CiU, que s’ha tret de la màniga un no però si. És a dir, vol fer la consulta de portes afora però ni els del seu propi partit se’l creuen. Però mentre es parli d’això no es parlarà de la resta de barbaritats que han fet des de que han tornat al govern. És un efecte placebo que ho tapa tot i tant ells com ERC, prefereixen que es parli d’això i es diguin mentides i fal·làcies sobre el que passarà i que no es parli de les gestions per les quals han estat castigades els darrers anys.

Els altres partits independentistes doncs utilitzen el tema per a col·locar a més gent, per a poder assolir un grup parlamentari propi, però saben que no tenen res a pelar i que com a molt poden entrar de comparsa del nou govern.

Els partits de dretes que hi ha al nostre país (CiU apart, encara que per a mi també ho són, però almenys dissimulen més), jo personalment penso que haurien d’estar fora de tota opció a presentar-se, no hauria de ser legal un partit que va en contra de la nostra cultura i dels nostres interessos com a país o fins i tot com a comunitat autònoma. És flipant la hipocresia que tenen de defensar a uns i després al mateix temps dir que defensen als catalans. No pot ser una cosa i l’altra.

Però el tema que més m’està indignant sobre la independència és la utilització electoral que s’està fent en el sentit de que un catedràtic diu una cosa, l’altre que és afí a un altre partit diu el contrari, l’altre no ho sap, els de Madrid parlen d’apocalipsi.

Tan difícil és que surti el representant de la unió europea i els serveis jurídics europeus d’una santa vegada i diguin que collons passarà si Catalunya demana la independència i els passos que s’haurà de seguir després?? Perquè jo ja no em crec ni als catalans ni als cavernaris, necessito una opinió no contaminada europea oficial per a decidir si voto que si o que no.

Mentides I.

Com que tinc la impressió que aquesta entrada serà una mica llarga, ja la començo a fraccionar. Intentaré anar de dalt cap a baix, és a dir, del govern central al govern municipal, encara que és difícil separar uns i altres perquè al final venen a ser partits similars o iguals i els mateixos defectes.

Començarem per exemple per la vaga que es va produir l’altre dia. Es parla de que va ser un èxit segons els que l’han organitzada i la resta de gent mitjanament normal que veu les fotos i les imatges, en canvi com sempre el govern i els casposos parlen de fracàs i de quatre gats. Res de nou que no haguem vist. Jo estic d’acord en que va ser un èxit, però de participació ciutadana, res més. Un acte d’aquest tipus és un èxit quan serveix per a alguna cosa més concreta que per a desfogar-s’hi i dir-los de tot a la merda de polítics que tenim. Però sent realista, després veus que surten els representants del govern i que diuen que no canviaran res de res, que el camí que ells estan seguint és el correcte i que seguiran igual. Com no ha de seguir igual, si fent el que fan, veuen com surt la gent al carrer i els segueixen votant. Com pot ser que surti tanta gent a protestar a Galicia i que després en canvi el PP aconsegueixi majoria absoluta. Després va Rajoy a València i li peguen una xiulada espectacular i li diuen de tot i el tio passa per davant i encara riu. Com no ha de riure si després els resultats electorals segueixen sent els mateixos?? La única manera de que hagués pogut canviar alguna cosa és si hi haguessin eleccions del govern espanyol d’aquí un mes, però els canvis haguessin estat de boca i sense complir-se, com fan tots. Se’ns en riuen a la cara descaradament.

Per això em va indignar bastant per exemple el problema que sempre es genera entre els piquets i els que volen treballar. Estem a una democràcia només per al que volem. Ara resulta que una persona que li fan falta els diners, que sap que no val per a res aquesta vaga, no pot exercir la seva feina, perquè els tolerants i democràtics li destrossen el local o directament els delinqüents encoberts, entren a centres comercials i roben el que els ve bé, o trenquen llunes de negocis i fan destrosses lamentables. Per això és per a l’únic que val la vaga, per a que els delinqüents facin destrosses i s’enfrontin amb la policia, que també fan la seva vaga a la japonesa aquests dies i en lloc de posar-se al lloc dels treballadors es dediquen a pegar més porrades que mai i més brutalitat que mai. Total que es dona una imatge de país lamentable i que es genera una violència i unes destrosses que encara ens fan més pobres, perquè les hem de pagar entre tots.

Perquè dic que és inútil. Perquè entre altres coses ens utilitzen com a peons del joc. El del bigotet i el de la barba, que surten a convocar una vaga, no tenen enfrontaments, no els peguen porrades, no els treuen el sou, no tenen cap problema. Ells cobren un sou indecent dels treballadors als que suposadament defensen, però que ho fan de cara a la galeria, perquè quan es tanquen als restaurants de luxe o als despatxos del govern amb els empresaris i tenen càtering cinc estels i botelles d’aigua de 5 euros la botella, allà es baixen els pantalons a cada reunió. Després fan el paripé i surten als micros tots indignats i anunciant vaga o represàlies contra el govern, però l’únic que fan és parar la mà cada mes i no fer una merda. Aquests són els sindicats que se suposa que ens han de defensar, els que tenen preus indecents, vides de primera categoria i que fan de dues a tres vegades a l’any, vacances a llocs paradisíacs amb les seves famílies i tenen tot tipus de luxes, des de rellotges a cotxes caríssims i que no van precisament a dinar a un bar de menú. Però surten de la reunió, on s’han baixat els pantalons i amenacen amb vaga. Una vaga que Rajoy per exemple ja n’ha “patit” dos i que segueix al mateix lloc i més recolzat per les darreres eleccions.

La única concessió popular que han fet és la dels desnonaments i perquè la cosa ja se n’anava de mare. Però no siguem il·lusos. Això és una pegot de cara a la galeria que no val per a res. Bé, val per a que famílies que no tinguin res tinguin un marge de dos anys sense que els facin fora, famílies i gent que estigui dintre d’uns barems per suposat, igual que les ajudes de 400 euros, que diuen que les pugen a 465, però en canvi les donen a menys gent i endureixen les condicions. Amb els desnonaments han fet igual amb aquest decret. Els dos grans partits s’han posat la disfressa de recapta vots i d’herois dels desnonats i es van reunir per a solucionar el tema. Que passa, que tant uns com els altres estan agafats pels pebrots pels bancs, però clar, un està al govern i l’altre a l’oposició. Per tant un demanava una mesura de moratòries i d’aplaçaments i l’altre de donar els pisos i que es condoni el deute associat. És una cosa que ni uns i altres han fet durant els seus mandats, però que quan han estat a l’oposició ben bé que ho han demanat. Així de tots aquests problemes surt aquesta solució tapaboques, perquè el que realment s’havia de fer era canviar les lleis hipotecàries.

Però clar això als bancs no els interessava perquè els desmuntaven el “xiringuito”. Els bancs durant la bombolla immobiliària han invertit en bens immobles. Però no en el sentit de comprar pisos barats i vendre’ls barats no, han invertit de forma que han donat préstecs i préstecs a gent que sabien que no el podria pagar, perquè així cobraven el doble. Cobraven els diners prestats més interessos, que és gairebé el pis dues vegades i després quan no podien pagar es queden amb els pisos, el desnonat segueix amb el deute i ells tornen a vendre la casa. Per tant són dos préstecs en un i una casa que al final sempre es queden.

Perquè en aquest país els que han fet les coses malament no està pagant ningú. Els inversors milionaris que han invertit en els bancs i que s’han picat els dits, ara els rescats bancaris els pagaran el que els deuen, però tot el que han fet els dels bancs, com que qui més qui menys té morts a l’armari, ho estan tapant miserablement i amb els diners del rescat els estan tapant els forats i salvant el cul. Perquè el més normal en un país de gent normal, com ara Islàndia, és que els que fan el mal que ho paguin. Aquí no, aquí els que fan el mal els salvem i la gent estafada és la que paga la festa. Els grans constructors ben relacionats (Florentino, etc) tenen deutes milionaris amb els bancs, però no estan pagant res. A la gent del poble, resulta que els treballadors dels bancs els han estafat amb les preferents. Però el govern no utilitza els diners del rescat per a tornar els diners als estafats no, permet que els bancs facin perdre entre un 60 i un 80% del que havien invertit. Uns diners que un treballador d’un banc t’ha recomanat que posis allà, que els podras treure quan vulguis i que no hi ha cap risc. Igual com són els treballadors dels bancs els que han donat crèdits per a cases, on pagaven una hipoteca de mil euros i te’l donaven amb una nòmina de 800 per exemple. Tot valia.

Doncs ara aquests diners són per a tapar les animalades de gestió d’aquests banquers, no per a restablir els danys que han produït a la població. És tot una gran mentida. Com és una mentida quan parlen de l’IBEX 35, de la prima de risc i de la mare que els va parir. Tot això són històries per a justificar tot el que ens estan fent. L’IBEX 35 són 35 empreses privades que estan a la borsa, a nosaltres realment no ens afecta. El que passa és que el govern quan s’afonen les manté a flotació perquè són les grans empreses d’aquest país. Ens afecta perquè els paguem la festa també.

Per això no canvien la llei hipotecària. Perquè si la canviaven, tot el que ara estan guanyant els bancs ho deixarien de guanyar i a sobre es quedarien les cases i se les menjarien en patates. Per això no ho canvien, perquè per molt que es parli de PP, PSOE, CiU, ERC o el partit que es vulgui nomenar, els que manen són els empresaris i els bancs i els governs no fan res que ells no diguin.

Però bé, serà qüestió de acabar amb el govern central i començar amb el govern català. Només unes notícies de com se’n foten a la cara de la gent que he llegit últimament. Avui he llegit que dels 350 diputats de la cambra, que cobren per única i exclusivament anar allà i fer la seva feina, només n’hi havia avui per a votar els pressupostos 75 diputats. A qualsevol persona que treballa li demanen explicacions el dia que no va a treballar, aquí fan el que els passa pels collons. També he llegit que el govern dona, onze mil milions anuals a l’església catòlica. Siguis creient o no pagues 250 euros cada any que són per a ells, que es diu aviat.

El govern es gasta tres-cents mil euros amb el manteniment de 17 cavalls del rei, que porten als nous ambaixadors que aconsegueixen les credencials per a treballar a Espanya, apart dels 9 milions assignats a la casa reial clar. Però després es tornen bojos amb les ambaixades catalanes.

El govern s’ha gastat un milió d’euros en mòbils d’última generació per als diputats (aquests que no van ni a treballar si), apart del mig milió que s’ha gastat en renovar la web del senat i apart dels 55 mil euros en despeses a trucades a números 900 i sms.

La veritat és que no acabaríem mai demostrant la cara dura que té el govern amb les despeses vàries i la cara dura que tenen al demanar que ens hem de cordar el cinturó.

Però és que el pitjor de tot és que no tenen cap solució, perquè estan quadrant amb retallades les xifres que s’haurien de tapar amb el consum de la població si treballés. Aquest que els preguntaven per matrimonis homosexuals en campanya i contestaven crearem llocs de treball i feina, resulta que han fet una llei per a afavorir encara més als empresaris i que cada cop treballin menys gent. I clar el que cotitzava tota aquesta gent ara ha de retallar.

Molt graciós també com van acudir al constitucional per a tombar l’estatut que va sortir del parlament, però clar després quan es declara inconstitucional cobrar un euro per recepta llavors no ens interessa la “bíblia del poble” que és la constitució i que no es pot tocar es veu. També la constitució diu que tenim dret a una feina i una vivenda dignes i per abaixar-se els pantalons davant els bancs se la passen pel forro la constitució...

Encara demanen més.

Fa dies que tots els col·lectius estan sortint al carrer demanant millors condicions laborals, que no es retalli i tal. Grups que alguns d’ells surten fent-se la víctima i que després dels successos viscuts els darrers dies, l’únic que puc dir és que per a demanar alguna cosa, si ets un professional, almenys el que has de fer és realitzar de forma correcta i professional la teva feina, abans de demanar que et paguin més o almenys que no et fotin fora, perquè hi ha gent que no només no hauria de cobrar més, sinó que hauria d’estar a la presó. Estic parlant en concret del col·lectiu dels sanitaris. Està clar que com a totes bandes hi ha de tot, no es pot generalitzar, però que n’hi ha més d’un que es mereix el pitjor, per ser uns miserables.

Se suposa que quan un és fa metge o infermer, és una de les professions més vocacionals que existeixen, primer per la dificultat d’accedir a la carrera i una de les que més anys costa, encara que te la treguis a la primera. A més, se suposa que hi ha un codi deontològic, on juren que faran el possible per salvar vides i per ajudar a la gent. Aquí és on jo dic: i una merda.

Parlo evidentment per un tema que em toca de prop, un familiar proper i un cas ben lamentable que com sempre quedarà en no res perquè a sobre quan els vas a denunciar es tapen d’uns als altres i sempre surten de rosetes. Però és un tema molt vergonyós.

Bé, entrem en matèria. Tinc un familiar que li van trobar un quistet o un bulto de greix, al darrere de l’estomac, que anava lliurement per dintre del cos i que se suposava que no tenia cap mena de perill. Doncs bé, en un principi li havien de fer, amb els avenços de la cirurgia, un foradet i treure-li per allí i no haver ni de posar punts i en principi era una operació senzilla i al dia següent cap a casa.

Doncs bé, en un principi era un bultet petit i tenia prevista l’operació per a finals de juny. Però clar, es veu que els que operen, se n’havien d’anar tots de vacancetes a gastar els dinerets (i no pocs) que cobren per a aprofitar l’estiu i li van reprogramar per a dilluns passat. Ja no parlaré d’una tonteria que m’han de fer a mi que estava prevista per a finals de setembre de l’any passat, amb el “volant” per a les proves d’anestèsia i tal a la butxaca per aquella època i que estem a punt d’acabar l’any i encara espero que em truquin. Però bé, aquest no és el tema d’avui.

El tema és que el que havia de ser un bultet petit de greix, dilluns ja era de les dimensions d’una pilota d’handbol, a sobre estava enganxat al budell i al colon i li van haver de obrir i treure-li. Per sort al colon no estava massa enganxat i movent-lo una miqueta es va desprendre. Però el budell li han hagut de tallar un tros i cosir-li. Total que d’una operació senzilla d’un dia, ja fa dos dies que li estan traient una bossa de sang que es veu que perd per algun lloc la operació, algun capil·lar o un punt que s’hagi soltat i posant-li una altra bossa de sang cada dia. Segurament demà l’hauran de tornar a obrir si no millora miraculosament aquesta nit, segons els anàlisis de demà.

Però ja el problema no era només això, sinó que el que era un bultet de greix, aquests encara que creixin no s’apeguen als altres òrgans, això només ho fa un tumor. Per tant, hem estat els darrers dies esperant els resultats de l’anàlisi al laboratori per a saber si era benigne o no amb el corresponent neguit. Doncs bé, ahir va venir el metge i va comunicar-nos que no era un tumor (90% possibilitats), que segurament no era més que una pilota de greix, però que seguien analitzant-lo perquè no sabien trobar l’explicació del perquè s’havia apegat als òrgans esmentats anteriorment.

Avui han donat els resultats i és on ha entrat la bomba definitiva. Resulta que aquesta persona farà poc més d’un any va anar a una revisió del nen que esperava i li van fer una cesària d’urgència per a treure al crio i aquesta és l’explicació del perquè la pilota de greix estava apegada. Resulta que, els que van fer la cesària fa un any i poc, ES VAN DEIXAR UNES GASES DINTRE DEL COS!!!!.

Gairebé es carreguen a aquesta persona per una operació ben senzilleta, perquè un/a subnormal es va deixar unes gases dintre del seu cos i va fer de “pegament” amb els altres òrgans i ha suposat que li tallin un tros de budell i les molèsties derivades, encara pendents de com acabarà la cosa, de si l’han de tornar a obrir o no. Llavors és quan m’agradaria trobar-me, al fill de puta aquest que va fer la cesària d’urgència un cap de setmana i es va deixar material dintre del cos, cara a cara i escoltar-lo demanar un augment de sou o de fer-se la víctima de que al pobre li baixen el sou. El primer que hauria de fer aquest tros de desgraciat, fill de la gran puta, preocupar-se de no deixar-se cap eina teva de treball dintre del cos d’un pacient, que no és un cotxe que si et carregues el motor canvies el cotxe i ja està. Estan jugant amb vides humanes i les tracten com un puto número i com una operació programada per acabar el dia. És vergonyós que encara vagin fent-se les víctimes, aquests malparits que cobren uns diners i que després encara se’n van a les seves consultes privades i guanyen diners apart. Encara van queixant-se.

Perquè després està el tracte rebut el dia de la operació per part de les infermeres i el passotisme amb que van encarar la situació. Unes infermeres que els anaves a preguntar alguna cosa i passaven de tu i estaven dintre de la saleta i que ni donaven cap explicació ni tan sols anaven a buscar al metge per a veure que passava amb aquesta persona que estava perdent bastanta sang i que va estar tot el dia de la operació semi inconscient.

Però bé, que dir de les infermeres que no coneixen de res al pacient si hi havia una infermera del poble que em fa vergonya ser del mateix poble que ella i haver compartit algun moment de la meva vida. Aquesta persona estava al passadís i em va veure passar a mi i altres familiars, estava arreglant un carret dels que porten diferents coses i ens va veure i va acotxar el cap. Com demanar que una persona que no et coneix de res, et tracti com deu mana si una del teu poble i a la qual coneixes ni et saluda tampoc quan gairebé et xafa.

Algú podria pensar: perquè ha de mostrar la més mínima preocupació per ser del mateix poble que tu? Estem d’acord, no ho diria si no tingués motius.

El motiu és que he compartit dies de festa, tant d’ella com del seu marit, perquè he anat a classe amb ella i gairebé hem compartit “colla”, perquè li vaig deixar uns apunts de dibuix tècnic que eren excel·lents, (no ho dic jo, ho diu la nota posada pel professor) i que farien aprovar fins i tot a un mono, al seu marit per a que pogués aprovar una assignatura. Però és que a més, les dues persones afectades família seva, han compartit taula en dinars i sopars amb ella, el seu marit i els seus pares, a casa dels seus pares i que tenen un tracte amb els seus pares de no anar a sopar cada setmana junts, però si unes quantes vegades a l’any. Una persona que va convidar a la seva boda “por todo lo alto” a la parella afectada i que després com es van passar de rosca, els van dir que si podien fer el favor de no anar perquè havien de treure gent. Per això em va indignar tant que aquesta persona abaixés el cap i passés de tot, quan es podia interessar pel que passava i ajudar. Aquesta persona tan miserable, que es pensa que està per sobre de la gent i que és una prepotent de merda. Una persona que m’ha decepcionat moltíssim com a persona i que se’n pot anar a la merda, amb el seu status fals de jet set que mira per sobre de l’espatlla als altres, quan està treballant d’infermera. No cal tant tampoc, que la jet set no treballa i viu la vida. Si ets una “quiero y no puedo” i et mors de ràbia per haver de treballar, ves-te’n a la merda, però tracta a la gent com deu mana i més si la coneixes i els teus pares tenen tracte i són relativament amics, amb la gent afectada, doncs directament dones fàstics com a persona.

Al final, per sort, la responsable d’infermeres, resulta que és una veïna del carrer de la meva àvia de tota la vida i quan li van comentar es va posar de seguida a ajudar als meus familiars. Cosa que demostra una vegada més que el servei sanitari dona fàstics, que si no haguéssim tingut aquest “cop de sort” encara estaríem esperant als metges. És vergonyós.

Aquests que tanta vocació tenen, que van jurar treballar per a salvar vides, algú els hauria de dir que els pacients no tenim cap culpa del que els està fent el govern. Que si tu ets infermera i estàs treballant, el més normal és que intentis treballar com deu mana, no fer la llei del mínim esforç o no fer la feina teva de forma professional, perquè el govern t’hagi abaixat el sou. Si tant descontenta estàs, te la fots i que entri una altra persona, que les borses de feina estan a vessar de gent que té ganes de treballar. Que fins que no ens en vam adonar que la cap d’infermeres no era família però com si ho fos, el tracte va ser totalment lamentable.