El debat d’ anit.

Ahir es va produir el debat entre Rubalcaba i Rajoy, un debat que per a començar el format ja anava ben encaminat a afavorir al representant del PP, un debat que vaig seguir amb atenció per a saber si he d’exercir el que s’anomena vot útil o bé votar a un partit minoritari al que jo voti habitualment i que estigui més acord amb les meves idees. L’opinió d’aquesta entrada és la meva humil opinió, però és tant humil que no està intoxicada per pertinences a cap partit polític, ni soc llicenciat en ciències polítiques, ni soc un periodista que escriu de forma poc lliure opinant d’acord amb la línia editorial del mitjà o diari per al qual treballa. Pot ser no en tinc ni idea, però és el que penso jo, no el que em fan dir o el que diria aquell o l’altre i l’he de seguir com si fos una secta.

Molta gent pensa que no cal votar, que s’ha de votar en blanc o que s’ha de votar a un partit molt minoritari, molts també estan temptats de votar l’altre camí sense saber la ideologia del partit al que votaran ni les seves formes de governar. Així ens va passar a les autonòmiques, que per castigar als que hi havia abans, es va votar a Convergència, sense tenir ni idea de quina opció política votaven perquè consideraven que era un canvi. Però aquestos ara són els primers que per les xarxes socials s’estan escandalitzant amb la gestió de govern i es queixen per tot. Esperem que els serveixi de lliçó per a aquestes eleccions i s’informin realment del que voten.

Avui i anit una estona, quan vaig veure les opinions i les valoracions per part dels “especialistes” no podia fer més que posar-me les mans al cap. Si després del debat que es va produir ahir la conclusió és que va guanyar Rajoy i el PP guanya les eleccions, definitivament puc pensar que el nivell cultural d’aquest país està pel terra i no entenc com es pateix per l’extinció del burro català si està el país ple. Qui voti al PP després de veure l’actuació de Rajoy i encara més sent català és que no té dos dits de front.

Per a començar una de detalls. Quan va acabar el debat, van esperar a que tots dos candidats sortissin per a fer-se la foto amb els peixos grossos de l’acadèmia i de les cadenes que van emetre el debat. Doncs van sortir els que acompanyaven a Rajoy i Rubalcaba i quan marxaven amb els cotxes. Doncs bé resulta que el senyor Rubalcaba anava amb la cap de campanya tots dos sols i van marxar amb un cotxe, mentre que els que tant bé gestionen els diners i que no fan despeses innecessàries anaven 8 persones acompanyant a Rajoy i van marxar amb tres cotxes de gama alta amb el seu xofer pertinent. A tota la comitiva que porta darrere qui la pagarà si entra al govern?? Aquest personatge és el que ha d’administrar els diners??

Però bé anem a les conclusions que es van fer a posteriori. Resulta que diuen que va ser un èxit de Rajoy perquè Rubalcaba semblava que entrevistava a Rajoy i deien que per això Rubalcaba ja havia actuat com a perdedor. El que va demostrar Rubalcaba amb les preguntes que li feia és que el senyor Rajoy no sap el que diu més enllà d’un paperet que li donin per llegir. Tota pregunta que li va fer Rubalcaba, el senyor Rajoy es va escapar de totes i no en va contestar cap. Semblava un robot amb els seus paperets i era incapaç de sortir-ne de cap qüestió que li va plantejar Rubalcaba. La cara que feia quan se li escapava un dels paperets i l’havia de buscar entre els que tenia damunt la taula era un poema. El senyor Rubalcaba va demostrar que el senyor Rajoy no tenia ni idea del que posava al seu programa electoral. Un programa tot s’ha de dir, que era molt poc clar i que donava peu a confusió.

Per això deia ahir i avui, que el format no era el més adequat i que afavoria clarament a Rajoy. Perquè Rajoy és un titella dels peixos grossos del PP que han fet una passada enrere de cara a la galeria. Tot ho porta apuntat i en quant el treus del guió que porta apuntadet al paper se li veu que no sap com sortir-ne. A més amb el temps assignat a cadascú per a que vagin parlant sense cap interrupció i difondre els seus mítings preparats. Això no és un debat. A més en tres blocs diferenciats amb una interrupció per a que li canvien els papers al senyor Rajoy i es van deixar molts temes importants al tinter. La veritat és que va ser un debat molt descafeïnat.

Però el que està clar és que entre tots dos va quedar demostrat que Rubalcaba li pega 40 patades  com a polític (encara que no sigui tampoc suficient per a ser president ja que ha format part del govern que surt) i va demostrar que té les coses molt clares de les passes que ha de fer si entra el govern. Poden ser més o menys equivocades però se li va veure una fulla de ruta i unes intencions concretes. En canvi Rajoy per a tot la solució era crear treball i reduir l’atur i apujar les pensions. Cada cosa que li preguntava Rubalcaba tota solució era crear treball. Li preguntava com s’ho faria per finançar els projectes de pensions i de sanitat i educació i la única resposta era que amb la creació del treball la gent pagaria els impostos i es recaptaria. Però en ningun moment va dir com faria per crear treball. No cal ser economista, ni polític d’altes volades per a saber que si es crea molt de treball i molta gent torna a cotitzar de nou el país anirà millor i es podran fer més polítiques socials i més inversions. El problema és com crear treball per a tanta gent quant has basat la teva economia en la política del totxo i ara no hi ha infraestructures ni empreses que vulguin invertir en aquest país.

Per acabar, com va quedar ben clar, la seva política exterior i social és nul·la. Rubalcaba va dir que pensava eliminar forces de l’exèrcit i gairebé li agafa algo, li va parlar de tots els pals a les rodes que ha posat en forma de denuncies als jutjats i impugnacions varies a tota llei que sigui de l’època moderna. Encara veig com Rajoy té la barra de dir que Rubalcaba fa una forma de política antiga, quan és ell el que es regeix basant-se en la religió, com fa tot el seu partit, un partit que està en contra del matrimoni homosexual, que està en contra de la llei d’igualtat, que està en contra de l’experiment amb cèl·lules mare, que està en contra de tot el que sigui progrés i que la seva única preocupació són les diputacions, un òrgan que està instaurat des de finals del segle XIX. Deu tenir totes les diputacions aparaulades per als seus sicaris i llepaculs de govern.

La tàctica de Rajoy va ser repetir una i altra vegada crearé treball per a menjar la bola als que estem sense feina i apujar les jubilacions, per a aconseguir el vot de la gent gran que és el que més hi ha en aquest país i que molts ja no estan capacitats per a decidir per ells mateixos. El PP ho ha fet sempre això, centrar-se en la gent gran, recordo els autobusos per als mítings i que els pagaven el dinar per a menjar-los la bola. Aquest partit és una vergonya.

Anit es va demostrar que cap dels dos inspira la confiança necessària per a donar-li suport, però de tots dos va quedar més que clar que Rajoy no en té ni idea i que si entren el PP començaran les privatitzacions, les baixades de prestacions per als aturats (tant que els preocupa la gent gran jubilada i que poc els preocupa la gent jove aturada, quina contradicció no?), no garanteix una educació com cal, amb una imposició del castellà a les escoles, no garanteix la sanitat, etc. A més les grans beneficiades, com sempre, seran les comunitats on governa el PP.

El senyor Rubalcaba va demostrar, amb el que diuen que era una entrevista al guanyador, que el PP amb el seu programa no deixa ni clars, ni garantits els drets fonamentals de la gent d’aquest país. Però clar amb el nivell mental que té molta gent que es creu al detall tot el que diuen a intereconomia i companyia i la seva campanya contra els catalans des de ja fa uns anyets per desgracia guanyaran.