El dia de la dona treballadora.

Avui és el dia de la dona treballadora, felicitats a totes les dones treballadores que, poc a poc (per desgràcia degut al lamentable masclisme que existeix en aquesta societat) van equiparant-s’hi als homes i poc a poc van aconseguint més i més drets. Encara que segueixen en desigualtat ja que molts empresaris i propietaris no les contracten pel tema de que tenen fills o que els paguen menys que als homes per fer la mateixa feina. Això és un problema molt greu i que comença a ser hora que els que estan al poder es deixin de paraules buides i de cara a la galeria i que comencin a perseguir aquestes discriminacions. L’altre dia vaig veure un programa d’aquests de càmeres ocultes on anava una noia amb un currículum de la hòstia i quan estaven a punt de signar deia que estava esperant un fill i automàticament l’empresari es tirava enrere. És una llàstima que pel fet d’esperar un fill no et donin feina, després es queixen de que baixa la natalitat, no m’estranya si en quan hi ha un embaràs s’acaba tota opció de treballar. És molt penós la veritat, pot ser els empresaris haurien de pensar que hagués passat amb ells si a la seva mare li hagués passat el mateix, pot ser ell no estaria on està ara.

Pot ser puc ser raro però jo personalment penso que les dones estan per sobre dels homes a una distancia considerable. Em sembla que si hi haguessin més dones al poder dels països i empreses les coses anirien bastant millor. Les dones són molt més valentes que els homes a l’hora de prendre decisions, són més pragmàtiques, bastant més intel·ligents, tenen més capacitat de sacrifici per al que els interessa, són molt més inconformistes que els homes, tenen més força de voluntat, tenen capacitat per a manipular-nos i per tant més resistència a ser manipulades, i un llarg etc. de coses que demostren que són superiors als homes però si les hagués d’enumerar totes sortiria una entrada del bloc molt llarga. Els exemples són molt nombrosos i com més aviat se’n adonin els “matxos alfa” més aviat aniran les coses millor. Els que estan al poder ara el que més els preocupa és qui té el míssil més llarg i més gros i qui té més força militar que els altres. No m’imagino a una reunió femenina on basin les reunions en tonteries d’aquestes la veritat sinó en intentar arreglar els veritables problemes. El país europeu que ha sortit abans de la crisis casualment està dirigit per una dona, l’altre dia al camp nou es van veure un gran nombre de dones influents del nostre país, si mirem a la història les reines que es van quedar sense homes i van regnar en solitari són les que millor ho han fet i han aconseguit més coses, només cal mirar a la reina d’Anglaterra que encara ara és la més poderosa de totes i la que té més riqueses. Les dones tenen una capacitat per a veure el futur i preparar-lo per al seu interès que els homes mai tindran, per tant, com abans canviïn les tornes millor per a tots. Per desgràcia en aquesta societat es tardarà i molt.

Però el principal motiu d’aquesta entrada és per felicitar especialment al grup de dones treballadores que no estan reconegudes per la societat, que no cotitzen i que no tenen cap privilegi i que són molt importants. Són com no les mestresses de casa. Ho dic perquè avui es felicita i es reconeix a qualsevol dona que treballi en un sol ofici o feina determinat però en canvi les que en fan més alhora i sense cobrar un duro no estan reconegudes.

La mestressa de casa és l’administradora i gestora dels recursos familiars, fa de secretaria perquè és la que controla totes les dates importants i el que s’ha de fer en cadascuna, fan la feina de cuineres cada dia, la feina de dones de la neteja, fan de cangurs tan dels seus fills com dels nets, són les encarregades de rentar la roba i plegar-la quan està seca, en moltes ocasions fan de psicòlogues quan algun membre de la família necessita parlar o té algun problema, les que donen ànims encara que no en tinguin elles, les que et diuen les coses com són encara que no t’agradi sentir el que diuen, són les precursores del que ara se’n diu llei de dependència perquè són les que han cuidat històricament als avis, són les modistes que et cusen la roba quan tens algun “accident”, són les encarregades de fer la compra, de planificar l’alimentació, etc.

Total que fan la feina de moltes persones a l’hora sense tindre cap retribució, ni cap premi, cotització, etc. però en canvi són peces importantíssimes per a que una família funcioni com deu mana. Fan una feina impagable en diners si mirem el que costaria contractar individualment a persones per a fer la feina que fan elles, que ho fan tots els dies i que no cobren ni un euro per fer-ho. Són les verdaderes heroïnes del segle passat i l’actual. A més, moltes encara treuen forces d’on no n’hi ha per a buscar una feina de mitja jornada o per hores per a ajudar econòmicament a la família.

Per tant, felicitar a tota dona treballadora en el seu dia però felicitar especialment a les grans oblidades que són les mestresses de casa i que s’ho mereixen tot i més i que socialment estan poc reconegudes o que després veus als asquerosos masclistes dir que és la seva obligació. I en el meu cas donar-li les gràcies a les mestresses de casa meva que fan que la meva família tingui la vida una mica més fàcil, esperem en un futur pròxim poder agrair tot el que han fet perquè realment són les que més ho mereixen. Esperem que canviï aviat aquesta societat i que les dones que estiguin on mereixin per les seves capacitats i que no sigui només de paraula.

Hi haurà que llegirà l’entrada i dirà que l’he feta per quedar bé amb les dones, que soc un oportunista o un fals. L’únic que puc dir és que penso això de veritat i qui no s’ho cregui doncs que segueixi pensant que els homes som superiors que així ens anirà a tots de malament....